I si existeix una eina usada massivament amb una alta capacitat per a transformar la forma en la qual ens relacionem amb el nostre entorn, atorgant-nos una sèrie d’avantatges i capacitats claus per a aquest moment de la nostra civilització?

Per a respondre a aquesta pregunta vaig escriure el llibre Homo Aliens. Videojuegos y Gamificación para el Próximo Hacking Cognitivo publicat per Héroes de Papel just a l’inici de l’Epidèmia de COVID19, la qual cosa va endarrerir la seva arribada a les botigues fins a setembre de 2020. En aquest llibre aprofundeixo en les claus de la relació de les diferents societats humanes amb el joc, per què el joc en cada etapa i en cada context ha tingut també les seves peculiaritats o per què en un moment específic de la història el joc va ser gairebé eliminat de les nostres vides en un procés que denomino “gamicidi” o “ludocidi”.

En aquest llibre, també intento compartir idees, dubtes i preguntes que hauríem de fer-nos per a pensar el joc no sols com un passatemps, sinó com l’artefacte que qualsevol ésser viu amb un sistema nerviós central complex (uns certs rèptils, ocells i, per descomptat, mamífers) necessita per desenvolupar-se  amb plenitud. Per a nosaltres que, com a Homo Sapiens hem desenvolupat una cultura de l’aprenentatge molt complexa, el joc suposa l’eina principal per a aprendre -vull posar l’èmfasi en aquesta paraula “aprendre”, perquè tots els jocs serveixen per a aprendre- cosa que no significa que tots els jocs es puguin utilitzar per a educar, és a dir, per a fer-ho des de una perspectiva curricular d’educació formal. És per això, que també exposo arguments de per què la gran majoria dels Serious Games no “funcionen”, ni com a jocs ni com a eines educatives.

El que sí que sembla estar succeint és que els  els videojocs ens ajuden a desenvolupar unes certes habilitats o competències, en anglès anomenades skills. Els jocs i, ara els videojocs, tenen efectes directes en la nostra manera de percebre e interactuar amb el mitjà. Aquestes capacitats són claus en un context històric com l’actual on hem de bregar amb la digitalització de gairebé qualsevol procés comunicatiu i productiu volatil e incert, així com amb la necessitat de ser creatius per a diferenciar-nos del treball automatitzat i les intel·ligències artificials. Per descomptat això no és una cosa “nova”, però sí que són arguments importants per entendre com en èpoques anteriors jugar era una activitat gairebé exclusiva per a joves o nens o bé activitats per a desenvolupar  certes habilitats fins a arribar a l’edat adulta i que, passada aquesta edat, es considerava una pèrdua de temps i, per tant, de productivitat, arribant al ja esmentat “gamicidi”.

Avui dia ens enfrontem a reptes que no existien en l’era de la Industrialització, reptes que motiven a la població adulta a romandre en l’aprenentatge continu (Long Life Learning), on el treball no és només el lloc on produir, sinó també en el que investigar i aprendre, en el qual millorar i aportar d’una forma creativa. El treball ja no pot ser mecànic perquè per a això ja estan les màquines i la digitalització, així que aquestes habilitats que no poden desenvolupar -almenys encara- aquestes màquines, són les que més pes tenen en la nostra Societat del Coneixement.

El dilema de les Soft Skills

En The Global Achievement Gap  el prof. Thomas Wagner deia que “els estudiants no estan aprenent les skills que seran més importants per al segle XXI”, entre altres coses perquè “el nostre sistema públic d’educació -currículums, mètodes d’ensenyament, i avaluació- van ser creats en un segle diferent i com a resposta  a les necessitats d’una altra època. Estan irremeiablement antiquats”. En el seu llibre continua esmentant que és positiu que l’educació de les altres skills (les tècniques o hard) s’hagi democratitzat en països del continent asiàtic i americà, afavorint que es converteixin en un competidor industrial amb millors condicions de partida com ara salaris més baixos i una regulació més laxa en quant a la protecció del medi ambient, entre altres.

En un context professional de constant innovació i incertesa, conegut com Economia del Coneixement i la Innovació i, d’altra banda, competint amb perfils capacitats tècnicament al mateix nivell des de països emergents, l’educació als països desenvolupats necessita un canvi on les altres skills juguen un paper fonamental. El mateix Wagner les denomina “Survival Skills” i justifica el seu argument indicant que “els pares i educadors que no parin atenció a aquestes skills estan posant als seus nens i nenes en risc creixent de no ser capaços de conservar un treball o  ser capaços de contribuir en les seves comunitats”, l’avís s’estén també a responsables polítics. En general, quan parlem d’aquestes habilitats no tècniques, en realitat ens referim a les encara molt desconegudes soft skills. Gairebé tots els autors i organitzacions coincideixen en la necessitat d’entrenar i avaluar soft skills com ara Pensament Crític, Resolució de Problemes, Col·laboració Lideratge, Agilitat i Capacitat d’Adaptació, Iniciativa i Automotivació, etc.

Lamentablement, necessitar alguna cosa no és equivalent a tenir-la. Per posar un exemple, en una mostra obtinguda per la consultora Gallup per a la NWEA  (coneguda prèviament com a NorthWest Evaluation Association), més de vuit de cada 10 mestres (83%), pares (82%), superintendents (82%) i directors (83%) van expressar que és igual d’important avaluar les habilitats acadèmiques com les no acadèmiques, com ara el treball en equip, el pensament crític i la creativitat; no obstant això, el professorat admetia que no tenen temps suficient per a entrenar aquestes habilitats, especialment en aquells nens i nenes amb major dificultat, només el 40% indicava que els tests d’avaluació actuals serveixen per a mesurar aquestes skills i només el 10% expressava que s’estan mesurant correctament algunes d’elles.

Per tant, sembla que ens enfrontem a un problema triple en l’Educació Formal als països desenvolupats:

1. Tenim una consciència limitada del valor de les soft skills.
2. No coneixem del tots com avaluar-les.
3. Tenim una molt vaga idea de com ensenyar-les o entrenar-les.

En relación al coneixement del valor de les soft skills puc dir que és limitat perquè alguns experts com el Prof. Wagner i organitzacions com l’OCDE, el WEF o la mateixa Comissió Europea han publicat informes posant l’èmfasi en aquestes, alertant de la necessitat d’entrenar-les amb caràcter d’urgència, fins i tot per accedir a una feina. Malgrat aquestes advertències, aquesta mirada encara no s’ha incorporat de manera correcta al centres educatius a excepció dels centres de Formació Professional (VET en anglès). Als centres d’FP i específicament a les seves aules d’emprenedoria sí que es pot observar com les soft skills estàn adquirint protagonisme, gràcies, principalment al compromís docent.  

Respecte a com avaluar-les i ensenyar-les, la veritat és que hem trobat molt poca literatura sobre aquest tema i tot sembla indicar que qui implementen mètodes d’avaluació i entrenament de soft skills ho fan, primer, d’una manera analògica i, segon, d’una forma molt intuïtiva i excessivament relacionada amb l’acompliment d’una tasca específica en el seu entorn laboral. Un llibre que destaca en aquesta matèria va ser escrit per  Bruce Tulgan i es titula  Bridging the Soft Skills Gap. En ell, l’autor aprofita per a fer una descripció bastant superficial d’aquestes habilitats i explicar la seva forma peculiar d’entrenar-les,com per exemple: imitació d’aquells companys de treball amb aquestes skills i sotmetre’s a una sort d’auto-tests de preguntes i respostes per a meditar si nosaltres hem arribat a adquirir aquestes competències, és a dir, per a avaluar-nos.

Cal afegir que si bé comença a haver-hi una certa conscienciació sobre les soft skills i la seva necessitat tant en contextos laborals com educatius tampoc existeix un estàndard mundial i molt menys europeu que defineixi aquestes competències: quines són les millors, per què i, en quins sectors o professions són més importants. Aquest és un treball que algunes agències europees com el JRC i ESCO han iniciat, però, francament, encara queda molta feina per a realitzar.

Conseqüències (reals) de jugar a videojocs

Malgrat la idea, generacional, que defineix els videojocs com una activitat no productiva o de pèrdua de temps, les investigacions han avançat en determinar els efectes provocats per l’eina d’oci més popular avui dia. A diferència de la televisió o la ràdio, els videojocs converteixen a l’usuari en agents actius, on l’estimulació rebuda i el context en pantalla demanden al jugador una sèrie d’accions tant comportamentals com cognitives.

Gràcies a les eines de d’avaluació actuals, s’han pogut esbrinar diferents fenòmens relacionats amb l’ús dels videojocs. D’una banda, la seva desmitificació en relación amb l’addicció i la violència. Al contrari del que els mitjans ens poden fer creure, no hi ha evidència científica que relacioni els videojocs i l’increment de la violència . Encara que, com sempre, hem de ser conscients que el videojoc és, com qualsevol altre, un artefacte cultural que usat en excés pot produir efectes negatius, per tant és important fer un seguiment dels hàbits gamers en els col·lectius potencialment vulnerables.

D’altra banda, comptem amb una increïble quantitat d’evidències i proves que demostren que el videojoc és un excel·lent actiu en relació al canvi i la millora cerebral.

Per a acabar d’afegir més arguments sobre els efectes neurocognitius beneficiosos dels videojocs, cal esmentar que existeix una línia més específica de recerca que s’ha dedicat, durant l’última dècada, a relacionar l’ús dels videojocs a la millora de les soft skills citades a l’inici de l’article. Encara que algunes d’aquestes habilitats ja s’han esmentat en les categories anteriors, es destaca la relació de l’ús de videojocs i la millora de la comunicació, l’adaptabilitat o flexibilitat cognitiva, creativitat, resolució de problemes complexos i organització, lideratge, etc.

Videojocs a l’aula, té sentit?

Tal com es pot observar, el videojoc ha resultat ser una eina d’estimulació cognitiva en molts sentits. Aquesta relació no és en va, ja que també existeix gran quantitat de videojocs que es relacionen estretament amb cadascuna de les àrees cognitives que utilitzem normalment. Així, la investigació ha pogut anar determinant la veritat darrere de la influència dels videojocs. Fins i tot, s’han aplicat videojocs a l’aula millorant la capacitat d’aprenentatge dels alumnes gràcies al seu ús.

Per exemple, els videojocs s’han utilitzat en diverses institucions educatives per a donar suport a l’aprenentatge d’assignatures STEM, aprofitant l’efecte Flow generat en els estudiants, augmentant la seva motivació de cara a l’aprenentatge i millorant la interacció a l’aula.

En concret,  els videojocs a l’aula s’han aplicat a diferents matèries com per exemple a  matemàtiques, aprofitant el sistema algorítmic-numèric que subjau en el disseny i programació de cada videojoc, també a l’assignatura de llengua aplicant sobretot jocs amb un alt pes  narratiu. A més, també s’han utilitzat jocs per a ensenyar història i fomentar l’aprenentatge de la mitologia o esdeveniments històrics, i en assignatures de ciències. Igualment, tots els estudis destaquen la importància del professor com agent moderador a l’aula.

Projecte VERSA. Videojocs i soft skills per a doctorands/es

Amb tot aquest bagatge bibliogràfic i de projectes de recerca previs, la nostra fundació, Gecon.es, va començar a l’any  2021 un projecte internacional d’innovació educativa. El projecte, anomenat VERSA (Vídeo games for Skills training), finançat per la convocatòria Horizon 2020 Science with & for Society Call (SwafS-2020 Topic 8), té com a objectiu potenciar les soft skills relacionades amb l’emprenedoria en estudiants de doctorat de la xarxa europea d’universitats AURORA.

Per a això, hem dissenyat una estructura modular específica per a cada soft skill, relacionada amb l’ús d’un videojoc secundat per l’ús d’uns tests estàndard a la fi de tenir un procediment de mesurament extern. La hipòtesi principal del projecte és que, tal com s’ha exposat anteriorment, l’ús dels videojocs serà capaç de millorar els nivells de les soft skills en l’alumnat que participa del projecte.

Amb més de 80 estudiants per mòdul, tots els resultats apunten a una millora significativa de les cinc primeres soft skills que ja s’han entrenat (queden encara d’altres per treballar), aquestes són: Flexibilitat Cognitiva, Creativitat, Pensament Crític i Gestió d’Equips.  Les evidències apunten al fet que el videojoc pot suposar un suport molt valuós en els contextos educatius, no sols de cara a la millora d’habilitats concretes sinó també a la millora del compromís, la motivació i la participació per part dels estudiants en el desenvolupament d’aquestes habilitats.El següent pas, una vegada el projecte finalitzi, serà impulsar  el model per a continuar aplicant-lo en el context educatiu i fins i tot ampliar-lo al context laboral, entrant així en el terreny de la capacitació professionals, conegut com re-skilling. Gràcies a aquest know-how cada vegada som més capaços d’elaborar programes específics per a desenvolupar soft skills claus en contextos educatius, formatius i professionals la qual cosa ens permet,  treballar per a reduir la bretxa competencial entre el món acadèmic i el món laboral, mitjançant  l’ús dels videojocs i el poder motivador del context lúdic que els mateixos videojocs generen.