Educació Emocional Entrevista

Eva Bach: “Sense salut emocional no hi ha salut, benestar ni rendiment”

Compartir

Eva Bach és una de les pioneres en la introducció de l’educació emocional i el creixement personal en els àmbits educatiu i familiar a Catalunya i en algunes altres comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol. 

Mestra, formadora de formadors i escriptora, és especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional, comunicació i relacions interpersonals.

Des de mSchools conversem amb Eva sobre la importància de l’educació socioemocional:

La importància de l'educació socioemocional

mSchools
Eva, d’on venim en educació?
Eva Bach Cobacho
Venim d’una educació que ha prioritzat, i encara prioritza, la raó per sobre de l’emoció; el saber i el coneixement per sobre del sentir i la sensibilitat. Fomentem l’assoliment i les fites o motivacions externes i desatenem les necessitats, els sentiments i el benestar intern. És un error gran i greu perquè els títols penjats a les parets no serveixen de gaire quan l’adversitat ens truca a la porta, quan ens fumem una patacada col·lectiva com amb l’actual pandèmia o quan patim crisis personals o conflictes de relació. Les neurociències han demostrat que tenir un Quocient Intel·lectual (QI) alt, una ment privilegiada o una trajectòria acadèmica brillant no garanteix “l’èxit” a la vida, entenent per èxit una vida viscuda amb sentit, amb equilibri i benestar personal i social. I a l’inrevés, que no tenir uns resultats acadèmics reeixits no determina que haguem de ser infeliços o que no ens n’haguem de sortir a la vida.
mSchools
I on som ara?
Eva Bach Cobacho
Per més que les evidències científiques ens mostrin que tan important és aprendre a pensar i a raonar adequadament com aprendre a sentir intel·ligentment, sovint seguim educant com si no ho sabéssim. Ens manquen coneixements i consciència del que en realitat representen les emocions i de com abordar-les, moltes vegades tampoc es dona la maduresa emocional adulta suficient. La por a l’autoconeixement, sumada a una manca de sensibilitat i/o d’autoresponsabilitat al respecte, ens impedeixen fer l’aposta que cal per l’educació emocional. Quan malgrat tot som capaços de fer-la, sovint ens fallen els coms, no disposem dels procediments i recursos adequats. Ens fa falta informació, sensibilització i formació, no només en un sentit professional i psicopedagògic, també és indispensable un creixement emocional personal.
mSchools
Segons els teus coneixements i la teva experiència, per què és necessari l'educació socioemocional?
Eva Bach Cobacho
Hi ha evidències suficients que l’educació emocional afavoreix el desenvolupament integral, la salut psíquica i física, l’autoconeixement, l’autoestima, l’empatia, la millora de la vida personal i les relacions amb les altres persones, també ajuda a prevenir la violència i les conductes de risc, promou el benestar personal i social, contribueix a la creació de climes o ambients de grup més positius i cohesionats i, molta atenció, millora l’aprenentatge i el rendiment acadèmic. Això passa en totes les etapes vitals i educatives o grups d’edat.
mSchools
Quines condicions es necessiten per assolir-la?
Eva Bach Cobacho
Lògicament, hi ha uns requisits bàsics perquè aquests resultats es produeixin i es mantinguin, com ara la continuïtat en el temps de les iniciatives i programes i la seva avaluació, la formació del professorat i dels agents educatius encarregats de la seva implementació, també la implicació i suport des de tots els àmbits, el familiar i el sociocomunitari especialment, a més del pròpiament escolar. Ha d’involucrar-s’hi tota la comunitat educativa, incidint en equips directius, administracions educatives i sobretot les famílies. També és cabdal la metodologia emprada en l’elaboració dels programes i activitats.
mSchools
Que passa si no involucrem les emocions a l'educació?
Eva Bach Cobacho
L’educació emocional és indispensable perquè sense salut emocional no hi ha salut, benestar ni rendiment. Una persona emocionalment bloquejada està emocionalment anul·lada, com diu el metge cirurgià espanyol Mario Alonso. Hi ha evidències que el màxim rendiment es dona amb un nivell d’activació emocional mitjà. Si no hi ha emocions, no hi ha motivació ni rendiment. Si hi ha excés d’emocions, si la persona està sobrepassada o aclaparada per les emocions, tampoc hi ha rendiment. Els treballs del professor de psicologia Mihály Csíkszentmihályi van mostrar que el millor rendiment s’assoleix en els denominats estats de flux. Són estats en què es fa un esforç però es viu com un moviment sense esforç perquè les emocions estan en harmonia, hi són en la seva mesura justa, acompanyant i reforçant sense destorbar.
mSchools
Quines són les competències socioemocionals bàsiques del professorat per esdevenir un educador emocionalment competent?
Eva Bach Cobacho
La competència socioemocional del professorat, igual que la de les famílies, no pot ser opcional. Esdevé inexcusable per responsabilitat moral i social, ja que la primera clau de la maduresa emocional dels nens i nenes i dels nois i noies és la maduresa emocional de les seves persones adultes de referència.
Tinguem present que fem educació emocional sempre, encara que no la fem formalment o intencionadament. En l’educació hi ha transmissió emocional sempre, ja sigui explícita o implícita, sana o insana. Això és perquè hi ha dos tipus d’educació emocional: la curricular, que es fa en horaris establerts i amb programes formals, i la relacional, que es fa tota hora sense necessitat de programes, per contacte, per osmosi. El millor programa d’educació emocional del món pot fallar per incompetència socioemocional de qui l’aplica.
Les competències socioemocionals bàsiques del professorat graviten al voltant dels tres grans eixos de la competència emocional, només que, en el seu cas, cal fer-ne l’aplicació a l’aula:
- Dimensió intrapersonal: sentir-se bé amb sí mateix/a, amb les pròpies emocions i manera de sentir. Aplicat a l’aula suposa, entre d’altres, saber identificar, expressar, contenir i/o transformar adequadament les seves emocions o estats emocionals, de tal manera que evita projectar-los o transferir-los sobre el grup d’alumnes.
- Dimensió interpersonal: disposar d’unes bones habilitats de relació i comunicació, sentir-se bé amb les altres persones i les altres persones amb nosaltres. Aplicat a l’aula suposa, entre d’altres: practicar una comunicació educativa emocionalment ressonant, empatitzar i tenir cura de l’autoestima de l’alumnat, sintonitzar emocionalment amb el grup, mantenint el propi centre, saber veure i impulsar talents i potencials individuals i grupals, i saber identificar, expressar, contenir i transformar emocions i estats emocionals grupals. Si més no, no agreujar-los o desbaratar-los amb els propis.
- Dimensió eticosocial o ecosocial: deixar una empremta emocional positiva al nostra pas, contribuir a la salut i sostenibilitat emocional global a través de la nostra tasca, acció i presència en el món. Aplicat a l’aula suposa, entre d’altres, que el que som i desprenem com a persones sostingui, reforci i orienti a bon port el que fem com a professionals, així com la capacitat de contagiar emocions agradables en el context educatiu en general i de crear climes educatius positius, motivadors, potenciadors i generatius.
mSchools
Quines són les competències o conceptes fonamentals per a una educació socioemocional?
Eva Bach Cobacho
Aquests eixos inclouen competències com ara les següents: autoconeixement, autoconsciència i autoregulació emocional i conductual, autoestima, empatia, assertivitat, vinculació afectiva, resiliència, automotivació, treball en equip, gestió constructiva de conflictes, mirada apreciativa i possibilista, comunicació afectiva i efectiva, gratitud, pau interior, etc. Aquestes competències són la base del benestar docent i cal atendre quatre grans àmbits per al seu desenvolupament: Afectivitat saludable; Creixement emocional; Pensament complex; i el Optimisme vital i pedagògic.
mSchools
Per acabar Eva, Jaume Funes, en el pròleg del llibre coescrit amb la Montse Jiménez, ‘Madres y padres influencers’ (Ed. Grijalbo, 2019), planteja la pregunta de com hem de seguir educant immersos en noves realitats, que vulguem o no, eduquem adolescents digitals que conviuen alhora en dimensions virtuals i presencials.
Eva Bach Cobacho
Hem de fer un esforç de readaptació constant a un món canviant i complex com el nostre, escoltar més els joves i no només ensenyar-los sinó deixar-nos ensenyar també per ells i elles a vegades.
Focalitzem la innovació i la motivació en el currículum, i hi ha una cosa essencial que continua sense ser mirada i atesa com correspon: la Vida en majúscules, el que passa a dins de les persones i entre les persones, el que se’ns mou en el viure quotidià i en les interaccions amb els altres i el món. Disposar d’intel·ligència emocional i d’habilitats socials són dos dels grans requisits de l’èxit laboral actual i d’un futur cada vegada més robotitzat. Ens hem de plantejar com fer-ho per desenvolupar també nosaltres, no només els nois i noies, aquest tipus de competències globals transversals que ens milloren com a professionals i com a persones. I això passarà segurament per redefinir els entorns d’aprenentatge. Canviar això pot voler dir trencar amb certes rigideses de la cultura escolar encara presents en alguns àmbits. Si no, l’escletxa entre les quatre parets de l’aula i la realitat exterior serà cada vegada més gran.
Pel que fa referència a educar adolescents digitals, que conviuen en dimensions virtuals i presencials alhora, parlem de la necessitat d’educar en valors híbrids, que sorgeixen de transcendir i fusionar dualitats que han estat clarament dissociades, quan no contraposades. És l’era de les simbiosis entre conceptes, ens, actituds i capacitats que ja no poden funcionar soles. Presencial i virtual, neuroeducació, raó i emoció, homo sapiens i homo sentiens, informació-biologia-societat amb tecnologia, escola i empresa, persones i robots, intel·ligència humana i algoritmes, realitat augmentada i realitat física… Diu el filòsof francès Edgar Morin que hem de substituir el pensament que aïlla i separa pel pensament que distingeix i connecta.

Autora

Eva Bach Cobacho

Eva Bach és una de les pioneres en la introducció de l’educació emocional i el creixement personal en els àmbits educatiu i familiar a Catalunya i en algunes altres comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol. Mestra, formadora de formadors i escriptora, és especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional, comunicació i relacions interpersonals.
Llegir més
Cultura digital
Benestar digital
Educació digital
Empatia
Fractura digital
Intel·ligència emocional
Salut emocional
Educació Emocional Article

Amb qui aprenem en el món digital

Compartir
  1. Noves oportunitats per aprendre i noves fractures digitals

Vivim el moment de la història en el que és més fàcil aprendre gairebé qualsevol cosa: fer una recepta de cuina, tocar un instrument musical, parlar un idioma… En bona part és gràcies la tecnologia que ens ajuda a accedir a informacions diverses (en múltiples llengües, llenguatges i suports), construir coneixement i compartir-lo amb la resta del món. I no aprenem sols. Les tecnologies socials cada vegada estan més presents a la nostra societat. Ens ofereixen noves possibilitats pel que fa a la manera de viure l’aprenentatge, la comunicació i la cultura. 

Cada avenç tecnològic que tenim al nostre abast ens ofereix noves oportunitats alhora que genera una nova cultura al seu voltant. Les aplicacions, els programes informàtics ben utilitzats i la seva creixent accessibilitat fan possible el que fa temps era somni de molts educadors: facilitar la personalització dels aprenentatges i desenvolupar-los alhora de forma social i en xarxa. També els col·lectius amb dificultats físiques o intel·lectuals tenen ara més oportunitats per connectar-se i aprendre així plegats.

L’educació digital comporta desenvolupar les competències per poder escollir des del coneixement la manera com volem viure la cultura i exercir la ciutadania digital. Però, tenim tres bretxes per contrarestar, sobretot en els grups socials que són més vulnerables: la d’accés (tenir a l’abast algun dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador…), la d’ús (saber utilitzar aplicacions i gestionar continguts) i la d’aprofitament (amb finalitat, sobirania i ètica) del món digital. Normalment ens fixem més en la primera perquè és la més visible, però per si sola no garanteix el nostre dret a una bona educació digital.

  1. Aprenem amb l’educació digital

L’educació digital, també en format híbrid presencial-virtual, es duu a terme en bona part a les escoles i als instituts per ajudar l’alumnat a desenvolupar-se en la societat actual. Aquesta societat no és en la que vam créixer els adults. Avui en dia tenim un nou ecosistema comunicatiu, relacional i cognitiu. Però, no es tracta d’escollir entre els llibres i les pantalles, ara podem educar per treure el millor dels llibres, de les pantalles i la nova cultura resultant de la seva interacció. El docent ha de conèixer aquests mitjans i la millor forma per fer-ho també és utilitzant-los per compartir experiències, recursos i projectes per aprendre. 

Davant de la possibilitat d’accedir a la informació gairebé en tot moment des de qualsevol lloc, hem de desenvolupar la nostra capacitat crítica per convertir-nos en ciutadans participatius i responsables, no només consumidors d’informacions i productes. Cal treballar el tractament de la informació i la competència comunicativa per fer explícits els interessos ideològics, polítics i econòmics que estan implícits en els missatges que emetem i rebem. Al mateix temps hem de conèixer com gestionen la privadesa (saber què compartim); la seguretat (per evitar i afrontar situacions de risc); i ser crítics amb les informacions coneixent els seus valors culturals i consumistes.

L’alumnat ha de ser capaç d’aprendre a pensar en el context actual i actuar-hi. El mitjà digital és molt ric, però també cal educar-lo per encarar elements tan diversos com les fake news, el ciberassetjament, la identitat digital, els discursos d’odi, les emocions a les xarxes socials, la sostenibilitat, la sobirania de les dades, els biaixos dels algoritmes… I sabem que aquest entorn cada vegada serà més complex amb el desenvolupament de la computació quàntica, el blockchain, la intel·ligència artificial, la robòtica, la biotecnologia, els metaversos o determinats mecanismes de control social en plataformes immerses en l’economia de l’atenció i de vigilància.

Molts joves han estat protagonistes a l’ensenyar a fer servir eines comunicatives com les videotrucades a les seves famílies. Durant la pandèmia de la covid hem pogut veure com les eines digitals han servit per mantenir vincles i acompanyar emocionalment davant situacions d’incertesa, ansietat i dolor. Molts menors han vist a les seves mares i pares treballar en viu i els progenitors han vist els seus fills i filles aprendre d’una manera diferent: aprenentatge actiu, noves interfícies, portafolis digital, metodologies col·laboratives, entorns virtuals… L’educació remota d’emergència no ha estat l’escenari ni molt menys ideal, però sembla clar que haurem de conviure amb un sistema híbrid.

  1. Aprenem en l’entorn familiar 

Ser consumidor de continguts no significa conèixer i aprofitar de manera competent les eines que tenim a la nostra disposició. De fet, hem d’ajudar a les famílies a educar-nos plegats de forma intergeneracional amb naturalitat i coneixement. Els usos, els hàbits i els valors de l’entorn familiar, que normalment és el lloc on passem més hores, són clau. Cada vegada es fa més necessari disposar d’una visió global centrada en el procés d’educació i acompanyament, i no tant focalitzada en un dispositiu o una edat concreta. I cal tenir present la dificultat de conciliar horaris, que és impossible saber-ho tot i fer front als imprevistos que ens trobarem en el dia a dia. Esdevé complex i alhora clau educar en la connexió i saber desconnectar-nos quan convé en una societat cada vegada més digitalitzada.

Davant d’aquest escenari on tot està connectat, el principal repte que tenim damunt la taula és l’alfabetització digital crítica de les famílies. I no és fàcil abordar-lo perquè l’entorn digital és dinàmic i perquè, tot i que hi ha bones iniciatives, no hi ha consens de qui les ha de liderar o les ha de dur a terme. L’alfabetització digital de les famílies és molt important almenys per tres motius: per apoderar les famílies davant els nous mitjans, per a que ajudin als joves a construir criteris des del coneixement i per fer arribar la demanda a empreses i institucions que cal afavorir els usos ètics, informats i transparents.

Les famílies són diverses. N’hi ha que entenen que en són responsables i habitualment es mouen per tenir més informació sobre aquestes qüestions. Fan un seguiment periòdic dels continguts consultats o les activitats realitzades a internet. Busquen espais, activitats i temps alternatius lliures de tecnologia, respectant els àpats i les hores de son. N’hi ha que gestionen els deures escolars dels fills sense adonar-se’n que els poden estar sobreprotegint-los. Algunes famílies demanen fórmules miraculoses que no els portin gaire feina. Alguns progenitors opten per la prohibició per por dels perills. Altres, per inhibició, prefereixen no mirar. Esdevé més complicat encara generar espais de desconnexió i connexió focalitzada conscient quan hi ha famílies desestructurades i els criteris d’ús de les tecnologies no estan consensuats.

Ni prohibir, ni permetre-ho tot, la opció correcta, com sempre, és educar. Com ho podem fer? Compartint experiències entre grans i menors per construir el criteri. Acompanyar-los per a que no esdevinguin orfes digitals que saben utilitzar les eines però no comprenen les implicacions que comporten. Construir una dieta digital saludable amb normes raonades, per poder ser pactades i revisades regularment. Treballar des de petits l’autonomia i la responsabilitat amb l’accés a internet, les xarxes socials, les tauletes tàctils o els mòbils. Si cal, amb l’ús d’eines que ens puguin ajudar com a filtres i control parental, encara que el millor seguiment sempre serà el que puguin exercir les persones.

  1. Aprenem amb els nostres iguals

La humanitat està més connectada que mai. Digitalitzem moltes de les nostres activitats quotidianes com comunicar-nos, llegir, escriure, viatjar, jugar, aprendre… En concret, molts joves fan servir l’entorn digital per a cercar novetats, desenvolupar la seva creativitat, viure-hi emocionalment, implicar-se socialment, experimentar i construir la seva identitat… Així doncs, sembla normal, i més en temps de pandèmia, que vulguin fer servir internet per socialitzar amb persones de la seva edat.

Poden aprofitar que la societat està cada cop més articulada en xarxa per aprendre de i amb els altres. Poden conèixer persones que els ajudaran a integrar les noves oportunitats formatives, com els adults que també articulen xarxes d’interessos on hi col·laboren per construir coneixement. Han de conèixer no només com ser-hi presents sinó com configurar aquestes espais virtuals per tal de generar escenaris d’aprenentatge significatiu.

Com conèixer on són i què estan fent? Doncs més que controlar (cosa que esdevindria impossible) la millor manera és parlar, ser propers i aplicar els elements que siguin possibles de la següent fórmula. Si treballem aquests elements, que de fet, són ben poc tecnològics, és més probable que tinguem èxit. Però, és cert que no hi ha cap garantia, perquè per educar no existeixen fórmules màgiques.

  1. Aprenem amb tota la societat 

Quan sorgeixen dificultats és fàcil buscar les causes en factors externs: internet, el mòbil o les xarxes socials… però de vegades els mals usos són símptomes que alguna cosa no va bé. Sovint hi ha correlacions, com que els que estan més sols les fan servir més, quan és justament per la solitud que viuen. Però també hem de saber que les tecnologies no són neutres com es diu sovint, sinó que són fruit d’un disseny i ens poden canviar la manera de fer els processos, la manera de pensar-los i la manera de sentir-nos. Per això, ens cal educar-nos en aquest entorn i  demana l’actuació conscient de tots els agents socials.

Els educadors sempre diem que educa la tribu quan volem posar en valor la importància que tenim totes les persones, perquè eduquem tots els actors de la societat, no només els agents específicament educatius. Això inclou els mitjans de comunicació, les empreses privades i les institucions públiques. Tothom té responsabilitat per teixir un nou consens social que repensi com volem que sigui la nostra relació amb les tecnologies per definir com volem que sigui en nostre món digital.

Per recórrer aquest camí, amb la sociòloga Liliana Arroyo hem desenvolupat el Manifest per una nova cultura digital https://manifestoculturadigital.wordpress.com/ . Volem que ajudi a prendre consciència de com els continus avenços tecnològics ens afecten àmbits tan dispars com la política, la salut o l’economia. Aquests canvis suposen una gran oportunitat per dissenyar una nova cultura digital que permeti desenvolupar una societat millor. Per a això, necessitem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat.

Autor

Jordi Jubany i Vila

Docent i Antropòleg. Formador i assessor en competència, cultura i ciutadania digital. Autor de “Hiperconnectats? Educar-nos en un món digital” (Lectio, 2018) i “Aprenentatge Social i Personalitzat” (Universitat Oberta de Catalunya, 2012). Col·labora amb institucions, universitats i mitjans de comunicació de diferents països. Coautor del Manifest per una Nova Cultura Digital.
Llegir més
Cultura digital
Benestar digital
Educació digital
Empatia
Fractura digital
Salut emocional
Educació Emocional Informe

Eines de Google per millorar el vostre vincle amb les tecnologies digitals

Compartir

Segons les darreres dades de l’informe Digital 2021 elaborat per Hootsuite i We Are Social, més del 55% de la població mundial fa servir xarxes socials i passa una mitjana diària de 2 hores i 22 minuts connectada a aquestes plataformes, principalment a través dels seus telèfons mòbils (99%).

La idea de benestar digital parteix de la certesa que la tecnologia hauria de ser una eina que simplifiqui les nostres vides i no un element que produeixi dependència, ansietat i distracció constant. És clau que s’explorin eines i funcions que permetin comprendre millor l’ús de la tecnologia, desconnectar-se quan es vulgui i crear hàbits saludables per a tota la família.

En aquest sentit, Google ha llançat una sèrie de recomanacions perquè les persones aconsegueixin crear el seu propi sentit personal de benestar digital, com ara:

  • Visualitzar hàbits digitals
  • Personalitzar notificacions
  • Controlar la reproducció automàtica
  • Programar descansos
  • Planificar tasques
  • Realitzar acords familiars

Per acompanyar aquesta darrera tasca, Google també ha desenvolupat la plataforma Be Internet Awesome que inclou un joc en línia que ensenya i ajuda a explorar internet de manera segura.

Accedeix a la guia aquí
Benestar digital
Educació digital
Fractura digital
Intel·ligència emocional
Salut emocional
Educació Emocional Vídeo

Com incloure la perspectiva socioemocional en les pràctiques docents: 5 estratègies

Compartir

Compartim aquest vídeo de la BBC en el qual l’autor britànic Laurence Scott ens parla sobre com Facebook, Twitter o altres xarxes socials són capaces d’incidir en les nostres emocions. A partir de les seves conclusions, reflexionem sobre la importància de l’educació soci-emocional.

A l’aula, un dels propòsits d’aquesta educació és que els alumnes i les alumnes aconsegueixin autoconèixer-se a partir de les seves necessitats, pensaments i emocions.Per a això, són importants les Interaccions grupals i la creació d’un bon clima en classe. Compartim 5 idees o pràctiques per a propiciar-ho:

  • L’ambientació i la cura de l’espai compartit: L’aula ha de ser un lloc on es vulgui tornar, que fomenti la construcció de sentiments de pertinença. Per a això, és indispensable que l’espai sigui lluminós, es trobi net i permeti que els alumnes es moguin amb facilitat per a la conformació de grups de treball.
  • El disseny d’activitats individuals ha de propiciar el diàleg (entre parells i amb el docent) i que permetin abordar diferents temes des d’un punt de vista interpersonal.
  • La visibilització dels conflictes: A partir de la mediació del docent, la cerca de solucions pot ser una oportunitat per a construir acords i regles de convivència.
  • La proposta d’activitats on es reflexioni sobre temàtiques referides al dret a decidir sobre el seu propi cos i d’aquesta manera prevenir o detectar a temps situacions d’assetjament i/o abús.
  • La generació d’instàncies de treball col·laboratiu. Les activitats grupals porten amb si la necessitat de dialogar, negociar, col·laborar, demanar ajuda, cedir per a crear consensos i acceptar acords. Fer tasques de manera col·laborativa pot potenciar l’aprenentatge significatiu de l’escolta activa, de solidaritat i empatia.

Deixem alguns enllaços que poden ser-te útils per a treballar aquesta temàtica a l’aula:

Per a més informació sobre Laurence en https://laurencescottwriter.com/

Benestar digital
Cultura digital
Educació digital
Fractura digital
Intel·ligència emocional
Salut emocional
Educació Emocional Article

El temps davant de les pantalles en l’era del coronavirus

Compartir

Michael Robb, director de Recerca de Common Sense Media, explica les raons científiques que hi ha darrere de les noves regles d’ús de pantalles.

Famílies i cuidadors han de repensar l’exposició que nens i nenes tenen a les pantalles, sobretot a partir de la pandèmia.

Qualitat, més enllà de la quantitat.

Aquesta és la qüestió.

Què podem fer des de l’escola?

Conversar amb els nois i les noies sobre les seves pràctiques digitals, ajudar-los a desnaturalitzar-les i problematitzar-les.

En aquest article de Common Sense Media, una organització sense ànims de lucre, trobaràs pautes per a abordar aquest debat.

Accedeix a l'artícle
Cultura digital
Educació digital
Fractura digital