Educació Emocional Entrevista

Eva Bach: “Sense salut emocional no hi ha salut, benestar ni rendiment”

Compartir

Eva Bach és una de les pioneres en la introducció de l’educació emocional i el creixement personal en els àmbits educatiu i familiar a Catalunya i en algunes altres comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol. 

Mestra, formadora de formadors i escriptora, és especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional, comunicació i relacions interpersonals.

Des de mSchools conversem amb Eva sobre la importància de l’educació socioemocional:

La importància de l'educació socioemocional

mSchools
Eva, d’on venim en educació?
Eva Bach Cobacho
Venim d’una educació que ha prioritzat, i encara prioritza, la raó per sobre de l’emoció; el saber i el coneixement per sobre del sentir i la sensibilitat. Fomentem l’assoliment i les fites o motivacions externes i desatenem les necessitats, els sentiments i el benestar intern. És un error gran i greu perquè els títols penjats a les parets no serveixen de gaire quan l’adversitat ens truca a la porta, quan ens fumem una patacada col·lectiva com amb l’actual pandèmia o quan patim crisis personals o conflictes de relació. Les neurociències han demostrat que tenir un Quocient Intel·lectual (QI) alt, una ment privilegiada o una trajectòria acadèmica brillant no garanteix “l’èxit” a la vida, entenent per èxit una vida viscuda amb sentit, amb equilibri i benestar personal i social. I a l’inrevés, que no tenir uns resultats acadèmics reeixits no determina que haguem de ser infeliços o que no ens n’haguem de sortir a la vida.
mSchools
I on som ara?
Eva Bach Cobacho
Per més que les evidències científiques ens mostrin que tan important és aprendre a pensar i a raonar adequadament com aprendre a sentir intel·ligentment, sovint seguim educant com si no ho sabéssim. Ens manquen coneixements i consciència del que en realitat representen les emocions i de com abordar-les, moltes vegades tampoc es dona la maduresa emocional adulta suficient. La por a l’autoconeixement, sumada a una manca de sensibilitat i/o d’autoresponsabilitat al respecte, ens impedeixen fer l’aposta que cal per l’educació emocional. Quan malgrat tot som capaços de fer-la, sovint ens fallen els coms, no disposem dels procediments i recursos adequats. Ens fa falta informació, sensibilització i formació, no només en un sentit professional i psicopedagògic, també és indispensable un creixement emocional personal.
mSchools
Segons els teus coneixements i la teva experiència, per què és necessari l'educació socioemocional?
Eva Bach Cobacho
Hi ha evidències suficients que l’educació emocional afavoreix el desenvolupament integral, la salut psíquica i física, l’autoconeixement, l’autoestima, l’empatia, la millora de la vida personal i les relacions amb les altres persones, també ajuda a prevenir la violència i les conductes de risc, promou el benestar personal i social, contribueix a la creació de climes o ambients de grup més positius i cohesionats i, molta atenció, millora l’aprenentatge i el rendiment acadèmic. Això passa en totes les etapes vitals i educatives o grups d’edat.
mSchools
Quines condicions es necessiten per assolir-la?
Eva Bach Cobacho
Lògicament, hi ha uns requisits bàsics perquè aquests resultats es produeixin i es mantinguin, com ara la continuïtat en el temps de les iniciatives i programes i la seva avaluació, la formació del professorat i dels agents educatius encarregats de la seva implementació, també la implicació i suport des de tots els àmbits, el familiar i el sociocomunitari especialment, a més del pròpiament escolar. Ha d’involucrar-s’hi tota la comunitat educativa, incidint en equips directius, administracions educatives i sobretot les famílies. També és cabdal la metodologia emprada en l’elaboració dels programes i activitats.
mSchools
Que passa si no involucrem les emocions a l'educació?
Eva Bach Cobacho
L’educació emocional és indispensable perquè sense salut emocional no hi ha salut, benestar ni rendiment. Una persona emocionalment bloquejada està emocionalment anul·lada, com diu el metge cirurgià espanyol Mario Alonso. Hi ha evidències que el màxim rendiment es dona amb un nivell d’activació emocional mitjà. Si no hi ha emocions, no hi ha motivació ni rendiment. Si hi ha excés d’emocions, si la persona està sobrepassada o aclaparada per les emocions, tampoc hi ha rendiment. Els treballs del professor de psicologia Mihály Csíkszentmihályi van mostrar que el millor rendiment s’assoleix en els denominats estats de flux. Són estats en què es fa un esforç però es viu com un moviment sense esforç perquè les emocions estan en harmonia, hi són en la seva mesura justa, acompanyant i reforçant sense destorbar.
mSchools
Quines són les competències socioemocionals bàsiques del professorat per esdevenir un educador emocionalment competent?
Eva Bach Cobacho
La competència socioemocional del professorat, igual que la de les famílies, no pot ser opcional. Esdevé inexcusable per responsabilitat moral i social, ja que la primera clau de la maduresa emocional dels nens i nenes i dels nois i noies és la maduresa emocional de les seves persones adultes de referència.
Tinguem present que fem educació emocional sempre, encara que no la fem formalment o intencionadament. En l’educació hi ha transmissió emocional sempre, ja sigui explícita o implícita, sana o insana. Això és perquè hi ha dos tipus d’educació emocional: la curricular, que es fa en horaris establerts i amb programes formals, i la relacional, que es fa tota hora sense necessitat de programes, per contacte, per osmosi. El millor programa d’educació emocional del món pot fallar per incompetència socioemocional de qui l’aplica.
Les competències socioemocionals bàsiques del professorat graviten al voltant dels tres grans eixos de la competència emocional, només que, en el seu cas, cal fer-ne l’aplicació a l’aula:
- Dimensió intrapersonal: sentir-se bé amb sí mateix/a, amb les pròpies emocions i manera de sentir. Aplicat a l’aula suposa, entre d’altres, saber identificar, expressar, contenir i/o transformar adequadament les seves emocions o estats emocionals, de tal manera que evita projectar-los o transferir-los sobre el grup d’alumnes.
- Dimensió interpersonal: disposar d’unes bones habilitats de relació i comunicació, sentir-se bé amb les altres persones i les altres persones amb nosaltres. Aplicat a l’aula suposa, entre d’altres: practicar una comunicació educativa emocionalment ressonant, empatitzar i tenir cura de l’autoestima de l’alumnat, sintonitzar emocionalment amb el grup, mantenint el propi centre, saber veure i impulsar talents i potencials individuals i grupals, i saber identificar, expressar, contenir i transformar emocions i estats emocionals grupals. Si més no, no agreujar-los o desbaratar-los amb els propis.
- Dimensió eticosocial o ecosocial: deixar una empremta emocional positiva al nostra pas, contribuir a la salut i sostenibilitat emocional global a través de la nostra tasca, acció i presència en el món. Aplicat a l’aula suposa, entre d’altres, que el que som i desprenem com a persones sostingui, reforci i orienti a bon port el que fem com a professionals, així com la capacitat de contagiar emocions agradables en el context educatiu en general i de crear climes educatius positius, motivadors, potenciadors i generatius.
mSchools
Quines són les competències o conceptes fonamentals per a una educació socioemocional?
Eva Bach Cobacho
Aquests eixos inclouen competències com ara les següents: autoconeixement, autoconsciència i autoregulació emocional i conductual, autoestima, empatia, assertivitat, vinculació afectiva, resiliència, automotivació, treball en equip, gestió constructiva de conflictes, mirada apreciativa i possibilista, comunicació afectiva i efectiva, gratitud, pau interior, etc. Aquestes competències són la base del benestar docent i cal atendre quatre grans àmbits per al seu desenvolupament: Afectivitat saludable; Creixement emocional; Pensament complex; i el Optimisme vital i pedagògic.
mSchools
Per acabar Eva, Jaume Funes, en el pròleg del llibre coescrit amb la Montse Jiménez, ‘Madres y padres influencers’ (Ed. Grijalbo, 2019), planteja la pregunta de com hem de seguir educant immersos en noves realitats, que vulguem o no, eduquem adolescents digitals que conviuen alhora en dimensions virtuals i presencials.
Eva Bach Cobacho
Hem de fer un esforç de readaptació constant a un món canviant i complex com el nostre, escoltar més els joves i no només ensenyar-los sinó deixar-nos ensenyar també per ells i elles a vegades.
Focalitzem la innovació i la motivació en el currículum, i hi ha una cosa essencial que continua sense ser mirada i atesa com correspon: la Vida en majúscules, el que passa a dins de les persones i entre les persones, el que se’ns mou en el viure quotidià i en les interaccions amb els altres i el món. Disposar d’intel·ligència emocional i d’habilitats socials són dos dels grans requisits de l’èxit laboral actual i d’un futur cada vegada més robotitzat. Ens hem de plantejar com fer-ho per desenvolupar també nosaltres, no només els nois i noies, aquest tipus de competències globals transversals que ens milloren com a professionals i com a persones. I això passarà segurament per redefinir els entorns d’aprenentatge. Canviar això pot voler dir trencar amb certes rigideses de la cultura escolar encara presents en alguns àmbits. Si no, l’escletxa entre les quatre parets de l’aula i la realitat exterior serà cada vegada més gran.
Pel que fa referència a educar adolescents digitals, que conviuen en dimensions virtuals i presencials alhora, parlem de la necessitat d’educar en valors híbrids, que sorgeixen de transcendir i fusionar dualitats que han estat clarament dissociades, quan no contraposades. És l’era de les simbiosis entre conceptes, ens, actituds i capacitats que ja no poden funcionar soles. Presencial i virtual, neuroeducació, raó i emoció, homo sapiens i homo sentiens, informació-biologia-societat amb tecnologia, escola i empresa, persones i robots, intel·ligència humana i algoritmes, realitat augmentada i realitat física… Diu el filòsof francès Edgar Morin que hem de substituir el pensament que aïlla i separa pel pensament que distingeix i connecta.

Autora

Eva Bach Cobacho

Eva Bach és una de les pioneres en la introducció de l’educació emocional i el creixement personal en els àmbits educatiu i familiar a Catalunya i en algunes altres comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol. Mestra, formadora de formadors i escriptora, és especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional, comunicació i relacions interpersonals.
Llegir més
Cultura digital
Benestar digital
Educació digital
Empatia
Fractura digital
Intel·ligència emocional
Salut emocional
Educació Emocional Article

Amb qui aprenem en el món digital

Compartir
  1. Noves oportunitats per aprendre i noves fractures digitals

Vivim el moment de la història en el que és més fàcil aprendre gairebé qualsevol cosa: fer una recepta de cuina, tocar un instrument musical, parlar un idioma… En bona part és gràcies la tecnologia que ens ajuda a accedir a informacions diverses (en múltiples llengües, llenguatges i suports), construir coneixement i compartir-lo amb la resta del món. I no aprenem sols. Les tecnologies socials cada vegada estan més presents a la nostra societat. Ens ofereixen noves possibilitats pel que fa a la manera de viure l’aprenentatge, la comunicació i la cultura. 

Cada avenç tecnològic que tenim al nostre abast ens ofereix noves oportunitats alhora que genera una nova cultura al seu voltant. Les aplicacions, els programes informàtics ben utilitzats i la seva creixent accessibilitat fan possible el que fa temps era somni de molts educadors: facilitar la personalització dels aprenentatges i desenvolupar-los alhora de forma social i en xarxa. També els col·lectius amb dificultats físiques o intel·lectuals tenen ara més oportunitats per connectar-se i aprendre així plegats.

L’educació digital comporta desenvolupar les competències per poder escollir des del coneixement la manera com volem viure la cultura i exercir la ciutadania digital. Però, tenim tres bretxes per contrarestar, sobretot en els grups socials que són més vulnerables: la d’accés (tenir a l’abast algun dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador…), la d’ús (saber utilitzar aplicacions i gestionar continguts) i la d’aprofitament (amb finalitat, sobirania i ètica) del món digital. Normalment ens fixem més en la primera perquè és la més visible, però per si sola no garanteix el nostre dret a una bona educació digital.

  1. Aprenem amb l’educació digital

L’educació digital, també en format híbrid presencial-virtual, es duu a terme en bona part a les escoles i als instituts per ajudar l’alumnat a desenvolupar-se en la societat actual. Aquesta societat no és en la que vam créixer els adults. Avui en dia tenim un nou ecosistema comunicatiu, relacional i cognitiu. Però, no es tracta d’escollir entre els llibres i les pantalles, ara podem educar per treure el millor dels llibres, de les pantalles i la nova cultura resultant de la seva interacció. El docent ha de conèixer aquests mitjans i la millor forma per fer-ho també és utilitzant-los per compartir experiències, recursos i projectes per aprendre. 

Davant de la possibilitat d’accedir a la informació gairebé en tot moment des de qualsevol lloc, hem de desenvolupar la nostra capacitat crítica per convertir-nos en ciutadans participatius i responsables, no només consumidors d’informacions i productes. Cal treballar el tractament de la informació i la competència comunicativa per fer explícits els interessos ideològics, polítics i econòmics que estan implícits en els missatges que emetem i rebem. Al mateix temps hem de conèixer com gestionen la privadesa (saber què compartim); la seguretat (per evitar i afrontar situacions de risc); i ser crítics amb les informacions coneixent els seus valors culturals i consumistes.

L’alumnat ha de ser capaç d’aprendre a pensar en el context actual i actuar-hi. El mitjà digital és molt ric, però també cal educar-lo per encarar elements tan diversos com les fake news, el ciberassetjament, la identitat digital, els discursos d’odi, les emocions a les xarxes socials, la sostenibilitat, la sobirania de les dades, els biaixos dels algoritmes… I sabem que aquest entorn cada vegada serà més complex amb el desenvolupament de la computació quàntica, el blockchain, la intel·ligència artificial, la robòtica, la biotecnologia, els metaversos o determinats mecanismes de control social en plataformes immerses en l’economia de l’atenció i de vigilància.

Molts joves han estat protagonistes a l’ensenyar a fer servir eines comunicatives com les videotrucades a les seves famílies. Durant la pandèmia de la covid hem pogut veure com les eines digitals han servit per mantenir vincles i acompanyar emocionalment davant situacions d’incertesa, ansietat i dolor. Molts menors han vist a les seves mares i pares treballar en viu i els progenitors han vist els seus fills i filles aprendre d’una manera diferent: aprenentatge actiu, noves interfícies, portafolis digital, metodologies col·laboratives, entorns virtuals… L’educació remota d’emergència no ha estat l’escenari ni molt menys ideal, però sembla clar que haurem de conviure amb un sistema híbrid.

  1. Aprenem en l’entorn familiar 

Ser consumidor de continguts no significa conèixer i aprofitar de manera competent les eines que tenim a la nostra disposició. De fet, hem d’ajudar a les famílies a educar-nos plegats de forma intergeneracional amb naturalitat i coneixement. Els usos, els hàbits i els valors de l’entorn familiar, que normalment és el lloc on passem més hores, són clau. Cada vegada es fa més necessari disposar d’una visió global centrada en el procés d’educació i acompanyament, i no tant focalitzada en un dispositiu o una edat concreta. I cal tenir present la dificultat de conciliar horaris, que és impossible saber-ho tot i fer front als imprevistos que ens trobarem en el dia a dia. Esdevé complex i alhora clau educar en la connexió i saber desconnectar-nos quan convé en una societat cada vegada més digitalitzada.

Davant d’aquest escenari on tot està connectat, el principal repte que tenim damunt la taula és l’alfabetització digital crítica de les famílies. I no és fàcil abordar-lo perquè l’entorn digital és dinàmic i perquè, tot i que hi ha bones iniciatives, no hi ha consens de qui les ha de liderar o les ha de dur a terme. L’alfabetització digital de les famílies és molt important almenys per tres motius: per apoderar les famílies davant els nous mitjans, per a que ajudin als joves a construir criteris des del coneixement i per fer arribar la demanda a empreses i institucions que cal afavorir els usos ètics, informats i transparents.

Les famílies són diverses. N’hi ha que entenen que en són responsables i habitualment es mouen per tenir més informació sobre aquestes qüestions. Fan un seguiment periòdic dels continguts consultats o les activitats realitzades a internet. Busquen espais, activitats i temps alternatius lliures de tecnologia, respectant els àpats i les hores de son. N’hi ha que gestionen els deures escolars dels fills sense adonar-se’n que els poden estar sobreprotegint-los. Algunes famílies demanen fórmules miraculoses que no els portin gaire feina. Alguns progenitors opten per la prohibició per por dels perills. Altres, per inhibició, prefereixen no mirar. Esdevé més complicat encara generar espais de desconnexió i connexió focalitzada conscient quan hi ha famílies desestructurades i els criteris d’ús de les tecnologies no estan consensuats.

Ni prohibir, ni permetre-ho tot, la opció correcta, com sempre, és educar. Com ho podem fer? Compartint experiències entre grans i menors per construir el criteri. Acompanyar-los per a que no esdevinguin orfes digitals que saben utilitzar les eines però no comprenen les implicacions que comporten. Construir una dieta digital saludable amb normes raonades, per poder ser pactades i revisades regularment. Treballar des de petits l’autonomia i la responsabilitat amb l’accés a internet, les xarxes socials, les tauletes tàctils o els mòbils. Si cal, amb l’ús d’eines que ens puguin ajudar com a filtres i control parental, encara que el millor seguiment sempre serà el que puguin exercir les persones.

  1. Aprenem amb els nostres iguals

La humanitat està més connectada que mai. Digitalitzem moltes de les nostres activitats quotidianes com comunicar-nos, llegir, escriure, viatjar, jugar, aprendre… En concret, molts joves fan servir l’entorn digital per a cercar novetats, desenvolupar la seva creativitat, viure-hi emocionalment, implicar-se socialment, experimentar i construir la seva identitat… Així doncs, sembla normal, i més en temps de pandèmia, que vulguin fer servir internet per socialitzar amb persones de la seva edat.

Poden aprofitar que la societat està cada cop més articulada en xarxa per aprendre de i amb els altres. Poden conèixer persones que els ajudaran a integrar les noves oportunitats formatives, com els adults que també articulen xarxes d’interessos on hi col·laboren per construir coneixement. Han de conèixer no només com ser-hi presents sinó com configurar aquestes espais virtuals per tal de generar escenaris d’aprenentatge significatiu.

Com conèixer on són i què estan fent? Doncs més que controlar (cosa que esdevindria impossible) la millor manera és parlar, ser propers i aplicar els elements que siguin possibles de la següent fórmula. Si treballem aquests elements, que de fet, són ben poc tecnològics, és més probable que tinguem èxit. Però, és cert que no hi ha cap garantia, perquè per educar no existeixen fórmules màgiques.

  1. Aprenem amb tota la societat 

Quan sorgeixen dificultats és fàcil buscar les causes en factors externs: internet, el mòbil o les xarxes socials… però de vegades els mals usos són símptomes que alguna cosa no va bé. Sovint hi ha correlacions, com que els que estan més sols les fan servir més, quan és justament per la solitud que viuen. Però també hem de saber que les tecnologies no són neutres com es diu sovint, sinó que són fruit d’un disseny i ens poden canviar la manera de fer els processos, la manera de pensar-los i la manera de sentir-nos. Per això, ens cal educar-nos en aquest entorn i  demana l’actuació conscient de tots els agents socials.

Els educadors sempre diem que educa la tribu quan volem posar en valor la importància que tenim totes les persones, perquè eduquem tots els actors de la societat, no només els agents específicament educatius. Això inclou els mitjans de comunicació, les empreses privades i les institucions públiques. Tothom té responsabilitat per teixir un nou consens social que repensi com volem que sigui la nostra relació amb les tecnologies per definir com volem que sigui en nostre món digital.

Per recórrer aquest camí, amb la sociòloga Liliana Arroyo hem desenvolupat el Manifest per una nova cultura digital https://manifestoculturadigital.wordpress.com/ . Volem que ajudi a prendre consciència de com els continus avenços tecnològics ens afecten àmbits tan dispars com la política, la salut o l’economia. Aquests canvis suposen una gran oportunitat per dissenyar una nova cultura digital que permeti desenvolupar una societat millor. Per a això, necessitem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat.

Autor

Jordi Jubany i Vila

Docent i Antropòleg. Formador i assessor en competència, cultura i ciutadania digital. Autor de “Hiperconnectats? Educar-nos en un món digital” (Lectio, 2018) i “Aprenentatge Social i Personalitzat” (Universitat Oberta de Catalunya, 2012). Col·labora amb institucions, universitats i mitjans de comunicació de diferents països. Coautor del Manifest per una Nova Cultura Digital.
Llegir més
Cultura digital
Benestar digital
Educació digital
Empatia
Fractura digital
Salut emocional
Design Thinking Article

EDhack – El Design Thinking en un entorn educatiu vibrant i memorable

Compartir

L’origen del terme Hackatón prové de les comunitats de hackers i programadores, referint-se a les trobades que s’organitzen per a desenvolupar aplicacions i noves solucions a problemes o reptes. El terme integra dos conceptes: en primer lloc, “marató”, no guanyaràs, gaudiràs, millorar, superar un repte. En segon lloc, “hacker”, és a dir, persona que desafia l’statu quo, inconformista, creadora, resolutiva, compromesa i aprenent permanent.Si tenim presents aquests dos elements, l’adaptació d’una hackatón al sector educatiu ens permet maximitzar l’experiència i els resultats, creant un entorn d’emoció i vibració idoni per a l’aprenentatge. Si utilitzem el Design thinking en aquest entorn motivador, incorporem una metodologia idònia per a aconseguir que l’alumnat generi noves idees a través d’un procés creatiu, alhora que li permet superar la por de cometre errors i apreciar totes les contribucions, les pròpies i les del seu grup de treball, en la creació de solucions i prototips.

La nostra proposta és el projecte EDhack, impulsat per la Fundació Bofill, que incorpora una metodologia i valors inspirats en la cultura hacker i el Design Thinking, connectant així amb les renovacions educatives que estem vivint. Això és, aprendre fent, aprofitar les passions i curiositat, enfocament comunitari o l’acceptació de l’error com a font d’aprenentatges significatius. Els ingredients fonamentals que formen part del Edhack són temps limitat en fases de creació, decisions ràpides que busquen l’eficiència, risc sense por a l’error, aprenentatge constant per a poder continuar millorant les solucions i llibertat creativa.

Els participants (EDhackers), ho decideixen tot, en un entorn d’horitzontalitat d’igual a igual, de manera que no existeix cap barrera perquè el que es valora és la passió i compromís per a treballar per equips i en obert. Experimenten, ja que el prototip de solucions permet pensar amb les mans. Tot això en un ambient on es fomenta la passió i el treball en equip per a sumar, col·laborant, aprenent i construint a partir d’empatitzar amb el beneficiari del repte.

I podem afirmar que funciona!

S’han celebrat edicions en el barri del Raval de Barcelona, a Girona, a Tàrrega i a Reus, on usuaris molt joves han treballat incansablement durant dos dies amb nivells d’energia i emoció espectaculars i resultats molt satisfactoris. El Edhack també ha inspirat alguns projectes en centres educatius pensats i articulats en entorns hackers on el Design Thinking convida a l’alumnat a prototipar idees que donen resposta a reptes reals del seu entorn. Alguns exemples d’aquests projectes són Jo puc canviar-ho, a Mataró, amb la fundació GEM i la Fundació Iluro, en què alumnes de 4t ESO passen de la queixa a la proposta construint projectes de millora de la ciutat. L’IES Monturiol, de Figueres, ha desenvolupat les propostes educatives Icària, a través del Museu de l’Empordà, i l’IES d’alta complexitat Cendrassos ha construït el projecte Pligoniga, una proposta que involucra a totes les línies de 1r d’ESO a donar solucions a reptes vinculats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Arrenquem? El Edhack, amb la seva proposta inspirada en el Design Thinking ofereix als educadors una metodologia que accelera els aprenentatges competencials i ajuda a fer tangible la innovació real a l’aula.

Autor

Pep Marés

Llicenciat en Història per la Universitat de Girona i Màster en gestió i comunicació Cultural per la Universitat de Barcelona, en Pep té més de 15 anys d'experiència en la gestió cultural. La seva trajectòria professional transcorre entre l'empresa privada i la gestió cultural, participant en projectes de retorn social corporatiu, patrocini i desenvolupament de projectes d'estratègia d’innovació i posicionament d’entitats culturals.
Llegir més
Aprenentatge basat en projectes
Aprenentatge servei
Cocreació
Disseny d'experiències d'aprenentatge
Empatia
Ideació
Mètode científic
Design Thinking Recursos pràctics

Eduhack: capacitació gratuïta per a docents universitaris

Compartir

Sota el lema “Hackejant l’educació amb pedagogies digitals”, el projecte EduHack, secundat per la Comissió Europea, ofereix un curs en línia gratuït per a docents universitaris que desitgin innovar en el desenvolupament de les seves experiències d’aprenentatge en suport digital.

Continuant amb el desafiament de redefinir les pràctiques d’ensenyament aprenentatge en contextos tecno-digitals, aquesta formació proposa i destaca la importància del treball i aprenentatge col·laboratiu, i la creativitat de models i enfocaments per a estimular i augmentar la participació dels i les estudiants.

Disponible en diferents idiomes com a espanyol, anglès i italià, el curs es divideix en 4 àrees:

Recursos digitals
Ensenyament
Avaluació
Capacitació dels estudiants

Cadascuna compta amb 19 activitats que poden realitzar-se en l’ordre desitjat per la o el professional. Per a obtenir la certificació s’han de completar almenys 2 activitats per àrea i participar després d’un EduHackathon: trobada destinada a la planificació, el disseny i l’intercanvi de continguts, eines i cursos, on treballaran en grups reduïts interdisciplinaris per a materialitzar les habilitats i capacitats desenvolupades en el curs.

Considerem essencial la formació contínua dels i les educadores com a actors claus no sols en la integració pedagògica de les tecnologies digitals que supera àmpliament la mera apropiació instrumental d’aquestes, sinó també en aquest canvi de paradigma educatiu potenciat pels ecosistemes virtuals.

Accedeix al Curs En línia gratuït EduHack
Aprenentatge basat en projectes
Aprenentatge servei
Cocreació
Disseny d'experiències d'aprenentatge
Empatia
Ideació
Mètode científic
Design Thinking Vídeo

Design thinking: tres maneres de dissenyar experiències educatives

Compartir

En aquest vídeo t’expliquem les claus del design thinking i les tres maneres de dissenyar experiències educatives:

  1. Disseny d’aprenentatge
  2. Disseny participatiu
  3. Codisseny

Aquest material és ideal per a endinsar-te en el món del disseny horitzontal de propostes, on els alumnes i les alumnes aprenen creant i formant part del procés des de la seva gènesi.

Aprenentatge basat en projectes
Aprenentatge servei
Cocreació
Disseny d'experiències d'aprenentatge
Empatia
EduHack
Design Thinking Cas d'èxit

EduHack a Catalunya: co-creant experiències educatives amb design thinking

Compartir

Què és Eduhack?

Vivim en un món digital global i hiperconnectat on la ràpida i constant evolució de les tecnologies ha impulsat la necessitat de transformació de tots els àmbits de la societat. L’educació no n’és una excepció. mSchools EduHack es va articular, precisament, com a resposta a aquest escenari i 2 edicions i 60 propostes didàctiques després, podem afirmar que la iniciativa ha estat un èxit.

EduHack és un procés de co-creació basat en el Design thinking que, en les seves 2 edicions, ha connectat, inspirat i capacitat a més de 800 docents catalans per identificar i dissenyar experiències innovadores per a l’aula, el centre i la comunitat escolar, sempre fent ús de la tecnologia digital. D’aquí van nèixer aquestes més de 160 propostes didàctiques, inclusives i digitals, que han estat pilotades en aproximadament 150 centres educatius de tot el territori, impactant a 7.500 alumnes.  

mSchools va desenvolupar EduHack com un viatge compartit per ensenyar i aplicar els principis del design thinking i la co-creació a través del treball en equip i la col·laboració entre docents i centres, per dissenyar experiències d’aprenentage significatives, obtenint com a resultat propostes didàctiques per pilotar-les i integrar-les a les aules i els centres educatius.

El mètode Eduhack

160

propostes didàctiques

800

docents dissenyadors i pilotadors

7.500

alumnes impactats

Trencant barreres entre comunitats 

A mSchools hem pogut veure que un dels elements comuns entre tota la comunitat educativa és que els docents volen treballar junts per fer front als reptes grans i petits dins del nostre sistema educatiu. En lloc de defugir qüestions difícils i complexes, s’impliquen en el disseny col·laboratiu de solucions pràctiques.

Mitjançant l’ús d’una plataforma en línia i del treball en equip, EduHack va oferir una metodologia per al treball en equip, així com oportunitats per aprendre i crear entre iguals.

Creiem que la col·laboració fomenta la pol·linització. Barrejar docents de diferents disciplines etapes, centres, i ubicació geogràfica. EduHack promou reduir les barrreres i ampliar els horitzons mitjançacant el disseny i l’intercanvi de noves idees a través de les comunitats educatives.

Metodologia EduHack: fases del procés de co-creació 

Empatitzar

Què és el Design thinking?
El Design Thinking ens proposa que ens connectem amb el nostre jo més curiós, aquell que es planteja per què les coses són com són o per què les fem tal i com les fem. Ens anima a no ignorar el que és evident i sortir a explorar el món. La nostra exploració caldrà dirigir-la en dues direccions:

Comprendre l’entorn en el què volem actuar i buscar inspiració en d’altres ambients.
Comprendre a les persones involucrades: com experimenten aquesta problemàtica els nostres alumnes, els altres mestres o l’equip administratiu de l’escola?

Definir

Què és un repte de disseny?
En aquesta fase, s’ha de definir el repte de disseny. Però què és exactament? El repte de disseny deriva d’un problema que es vol abordar. Un bon repte ens permet mirar més enllà del paradigma i de les solucions actuals per arribar a possibilitats totalment noves. L’elecció de la guia adequada i la decisió de l’abast del repte poden ser difícils, per això, és important explorar i comprendre el problema en ell mateix abans de posar-se a buscar solucions.

Idear

Què vol dir fer un prototip?
Es tracta dei permetre que la gent jugui amb la idea en les primeres etapes del seu desenvolupament, de forma que es puguin redissenyar els elements que no funcionen a partir dels comentaris dels usuaris.. D’aquesta manera, es pot comprendre si el concepte satisfà les necessitats de les persones com s’esperava abans d’implementar-lo completament.

Compartir

El final del procés només és l’inici
Ha arribat el moment de donar a conèixer tota la tasca s’ha realitzat al llarg del procés de Design Thinking. Compartir el disseny amb altres docents implica explicar no només el resultat final, sinó també el procés que s’ha seguit i recollir, si s’escau, aportacions, consells, millores,… El Design Thinking implica una iteració, una millora contínua de la tasca realitzada enriquint-la amb altres mirades i experiències i, el que és més important, fer xarxa entre docents i experts.
Veure vídeos de les fases
EduHack

El resultat: alguns projectes pilotats

Resultat de la metodologia proposada per la iniciativa Eduhack, van sorgir més de 60 propostes didàctiques, que han estat pilotades i testejades en diversos centres educatius catalans. Compartim alguns exemples:

 

Treballant d’aquesta manera, els alumnes estan molt motivats, participen moltíssim, tenen moltes ganes de seguir aprenent i els veiem molt interessats a anar més enllà. És un aprenentatge molt global que els aporta a tots els nivells, tant de contingut com de treball cooperatiu.

Anna Maria Viñas ,

Escola Nostra Llar, Sabadell (Barcelona)

Una proposta basada en la collaboració

La iniciativa se centra també en teixir relacions de col·laboració amb empreses, universitats, centres de recerca i institucions públiques per dissenyar i treballar conjuntament per accelerar la transformació digital del sector educatiu.

Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida i Universitat Rovira i Virgili han col·laborat en el desenvolupament d’aquesta iniciativa.

Cocreació
Creativitat
Disseny d'experiències d'aprenentatge
Empatia
Ideació