Alfabetització Mediàtica Article

Educar per al pensament crític a les xarxes

Compartir

Quantes hores passa el jovent amb una pantalla? Què hi fan? Si formulem aquestes dues preguntes a alguna persona amb fills adolescents, segur que ens podrà respondre amb garanties la primera. Dirà que molt de temps i potser ens aporta una xifra concreta d’hores. Però, i la segona? Aquesta ja és més complicada.

Sabem què fan els nostres adolescents amb el mòbil o la tauleta? Quins influencers segueixen? Quins missatges els hi arriben a les seves xarxes socials? L’educació mediàtica o media literacy consisteix a acompanyar-los i educar-los perquè tinguin pensament crític en l’ús de tota mena de mitjans, a més d’un comportament ètic i responsable en aquestes plataformes. I això vol dir no deixar-los sols i donar exemple.

 

Una de les qüestions claus de l’educació mediàtica avui és, sens dubte, l’educació per un pensament crític en el consum i producció d’informació. Des d’una visió adultocèntrica, cometem l’error de pensar que els joves no s’informen perquè no llegeixen premsa escrita o no consumeixen notícies a través dels mitjans anomenats «tradicionals». Però si els interroguem sobre qüestions claus de l’actualitat, la majoria d’adolescents ens saben respondre. Estan informats, però accedeixen a la informació de forma diferent.

.,

.

El Digital News Report de 2021, un estudi de referència, conclou que 6 de cada 10 joves s’informen a les xarxes socials i 4 de cada 10 ho fan a través de amb la televisió. És també la fotografia que ens trobem als nostres tallers sobre desinformació i verificació digital; uns tallers de Learn to Check que, en els darrers quatre anys, han format més de 3.000 persones, la majoria joves. I per què s’informen per xarxes socials? Potser és una evolució natural; però també cal considerar altres factors com ara el model d’informació de les famílies o la desconfiança que tenen els adolescents cap als mitjans de comunicació. El 47% dels joves d’entre 18 i 24 anys creu que hi ha una cobertura periodística injusta de la seva generació, segons el Digital News Report. 

Els joves s’informen a través de les xarxes. I això no és un llast; és una realitat que hem d’acompanyar. Amb les formacions de Learn to Check, procurem formar-los perquè siguin conscients que a les xarxes socials, juntament amb informació contrastada, contextualitzada i de qualitat, també hi ha informació falsa, no valuosa o maliciosa. Hem d’aprendre a gestionar aquest volum d’informació i verificar-la, si és necessari. I hem d’aprendre també a identificar biaixos de gènere, demogràfics, de raça i altres. Perquè la tecnologia no és en absolut neutral. 

Hem d’ensenyar al nostre jovent que informar-se és important, perquè impacta a les seves vides. I  que la desinformació ens perjudica a tots. Els docents, els educadors, les famílies, els periodistes i tots els professionals i persones implicades hem de formar-nos nosaltres i formar-los a ells perquè aprenguin a avaluar les fonts, a filtrar la informació, a identificar evidències, a identificar la propaganda i el discurs d’odi, a llegir i mirar amb atenció i esperit crític i a conèixer les eines i els recursos que els poden ser útils. Avui educar en el pensament crític és més essencial que mai. 

 

Alfabetització mediàtica
Desinformació
Pensament crític
Educació Emocional Article

Amb qui aprenem en el món digital

Compartir
  1. Noves oportunitats per aprendre i noves fractures digitals

Vivim el moment de la història en el que és més fàcil aprendre gairebé qualsevol cosa: fer una recepta de cuina, tocar un instrument musical, parlar un idioma… En bona part és gràcies la tecnologia que ens ajuda a accedir a informacions diverses (en múltiples llengües, llenguatges i suports), construir coneixement i compartir-lo amb la resta del món. I no aprenem sols. Les tecnologies socials cada vegada estan més presents a la nostra societat. Ens ofereixen noves possibilitats pel que fa a la manera de viure l’aprenentatge, la comunicació i la cultura. 

Cada avenç tecnològic que tenim al nostre abast ens ofereix noves oportunitats alhora que genera una nova cultura al seu voltant. Les aplicacions, els programes informàtics ben utilitzats i la seva creixent accessibilitat fan possible el que fa temps era somni de molts educadors: facilitar la personalització dels aprenentatges i desenvolupar-los alhora de forma social i en xarxa. També els col·lectius amb dificultats físiques o intel·lectuals tenen ara més oportunitats per connectar-se i aprendre així plegats.

L’educació digital comporta desenvolupar les competències per poder escollir des del coneixement la manera com volem viure la cultura i exercir la ciutadania digital. Però, tenim tres bretxes per contrarestar, sobretot en els grups socials que són més vulnerables: la d’accés (tenir a l’abast algun dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador…), la d’ús (saber utilitzar aplicacions i gestionar continguts) i la d’aprofitament (amb finalitat, sobirania i ètica) del món digital. Normalment ens fixem més en la primera perquè és la més visible, però per si sola no garanteix el nostre dret a una bona educació digital.

  1. Aprenem amb l’educació digital

L’educació digital, també en format híbrid presencial-virtual, es duu a terme en bona part a les escoles i als instituts per ajudar l’alumnat a desenvolupar-se en la societat actual. Aquesta societat no és en la que vam créixer els adults. Avui en dia tenim un nou ecosistema comunicatiu, relacional i cognitiu. Però, no es tracta d’escollir entre els llibres i les pantalles, ara podem educar per treure el millor dels llibres, de les pantalles i la nova cultura resultant de la seva interacció. El docent ha de conèixer aquests mitjans i la millor forma per fer-ho també és utilitzant-los per compartir experiències, recursos i projectes per aprendre. 

Davant de la possibilitat d’accedir a la informació gairebé en tot moment des de qualsevol lloc, hem de desenvolupar la nostra capacitat crítica per convertir-nos en ciutadans participatius i responsables, no només consumidors d’informacions i productes. Cal treballar el tractament de la informació i la competència comunicativa per fer explícits els interessos ideològics, polítics i econòmics que estan implícits en els missatges que emetem i rebem. Al mateix temps hem de conèixer com gestionen la privadesa (saber què compartim); la seguretat (per evitar i afrontar situacions de risc); i ser crítics amb les informacions coneixent els seus valors culturals i consumistes.

L’alumnat ha de ser capaç d’aprendre a pensar en el context actual i actuar-hi. El mitjà digital és molt ric, però també cal educar-lo per encarar elements tan diversos com les fake news, el ciberassetjament, la identitat digital, els discursos d’odi, les emocions a les xarxes socials, la sostenibilitat, la sobirania de les dades, els biaixos dels algoritmes… I sabem que aquest entorn cada vegada serà més complex amb el desenvolupament de la computació quàntica, el blockchain, la intel·ligència artificial, la robòtica, la biotecnologia, els metaversos o determinats mecanismes de control social en plataformes immerses en l’economia de l’atenció i de vigilància.

Molts joves han estat protagonistes a l’ensenyar a fer servir eines comunicatives com les videotrucades a les seves famílies. Durant la pandèmia de la covid hem pogut veure com les eines digitals han servit per mantenir vincles i acompanyar emocionalment davant situacions d’incertesa, ansietat i dolor. Molts menors han vist a les seves mares i pares treballar en viu i els progenitors han vist els seus fills i filles aprendre d’una manera diferent: aprenentatge actiu, noves interfícies, portafolis digital, metodologies col·laboratives, entorns virtuals… L’educació remota d’emergència no ha estat l’escenari ni molt menys ideal, però sembla clar que haurem de conviure amb un sistema híbrid.

  1. Aprenem en l’entorn familiar 

Ser consumidor de continguts no significa conèixer i aprofitar de manera competent les eines que tenim a la nostra disposició. De fet, hem d’ajudar a les famílies a educar-nos plegats de forma intergeneracional amb naturalitat i coneixement. Els usos, els hàbits i els valors de l’entorn familiar, que normalment és el lloc on passem més hores, són clau. Cada vegada es fa més necessari disposar d’una visió global centrada en el procés d’educació i acompanyament, i no tant focalitzada en un dispositiu o una edat concreta. I cal tenir present la dificultat de conciliar horaris, que és impossible saber-ho tot i fer front als imprevistos que ens trobarem en el dia a dia. Esdevé complex i alhora clau educar en la connexió i saber desconnectar-nos quan convé en una societat cada vegada més digitalitzada.

Davant d’aquest escenari on tot està connectat, el principal repte que tenim damunt la taula és l’alfabetització digital crítica de les famílies. I no és fàcil abordar-lo perquè l’entorn digital és dinàmic i perquè, tot i que hi ha bones iniciatives, no hi ha consens de qui les ha de liderar o les ha de dur a terme. L’alfabetització digital de les famílies és molt important almenys per tres motius: per apoderar les famílies davant els nous mitjans, per a que ajudin als joves a construir criteris des del coneixement i per fer arribar la demanda a empreses i institucions que cal afavorir els usos ètics, informats i transparents.

Les famílies són diverses. N’hi ha que entenen que en són responsables i habitualment es mouen per tenir més informació sobre aquestes qüestions. Fan un seguiment periòdic dels continguts consultats o les activitats realitzades a internet. Busquen espais, activitats i temps alternatius lliures de tecnologia, respectant els àpats i les hores de son. N’hi ha que gestionen els deures escolars dels fills sense adonar-se’n que els poden estar sobreprotegint-los. Algunes famílies demanen fórmules miraculoses que no els portin gaire feina. Alguns progenitors opten per la prohibició per por dels perills. Altres, per inhibició, prefereixen no mirar. Esdevé més complicat encara generar espais de desconnexió i connexió focalitzada conscient quan hi ha famílies desestructurades i els criteris d’ús de les tecnologies no estan consensuats.

Ni prohibir, ni permetre-ho tot, la opció correcta, com sempre, és educar. Com ho podem fer? Compartint experiències entre grans i menors per construir el criteri. Acompanyar-los per a que no esdevinguin orfes digitals que saben utilitzar les eines però no comprenen les implicacions que comporten. Construir una dieta digital saludable amb normes raonades, per poder ser pactades i revisades regularment. Treballar des de petits l’autonomia i la responsabilitat amb l’accés a internet, les xarxes socials, les tauletes tàctils o els mòbils. Si cal, amb l’ús d’eines que ens puguin ajudar com a filtres i control parental, encara que el millor seguiment sempre serà el que puguin exercir les persones.

  1. Aprenem amb els nostres iguals

La humanitat està més connectada que mai. Digitalitzem moltes de les nostres activitats quotidianes com comunicar-nos, llegir, escriure, viatjar, jugar, aprendre… En concret, molts joves fan servir l’entorn digital per a cercar novetats, desenvolupar la seva creativitat, viure-hi emocionalment, implicar-se socialment, experimentar i construir la seva identitat… Així doncs, sembla normal, i més en temps de pandèmia, que vulguin fer servir internet per socialitzar amb persones de la seva edat.

Poden aprofitar que la societat està cada cop més articulada en xarxa per aprendre de i amb els altres. Poden conèixer persones que els ajudaran a integrar les noves oportunitats formatives, com els adults que també articulen xarxes d’interessos on hi col·laboren per construir coneixement. Han de conèixer no només com ser-hi presents sinó com configurar aquestes espais virtuals per tal de generar escenaris d’aprenentatge significatiu.

Com conèixer on són i què estan fent? Doncs més que controlar (cosa que esdevindria impossible) la millor manera és parlar, ser propers i aplicar els elements que siguin possibles de la següent fórmula. Si treballem aquests elements, que de fet, són ben poc tecnològics, és més probable que tinguem èxit. Però, és cert que no hi ha cap garantia, perquè per educar no existeixen fórmules màgiques.

  1. Aprenem amb tota la societat 

Quan sorgeixen dificultats és fàcil buscar les causes en factors externs: internet, el mòbil o les xarxes socials… però de vegades els mals usos són símptomes que alguna cosa no va bé. Sovint hi ha correlacions, com que els que estan més sols les fan servir més, quan és justament per la solitud que viuen. Però també hem de saber que les tecnologies no són neutres com es diu sovint, sinó que són fruit d’un disseny i ens poden canviar la manera de fer els processos, la manera de pensar-los i la manera de sentir-nos. Per això, ens cal educar-nos en aquest entorn i  demana l’actuació conscient de tots els agents socials.

Els educadors sempre diem que educa la tribu quan volem posar en valor la importància que tenim totes les persones, perquè eduquem tots els actors de la societat, no només els agents específicament educatius. Això inclou els mitjans de comunicació, les empreses privades i les institucions públiques. Tothom té responsabilitat per teixir un nou consens social que repensi com volem que sigui la nostra relació amb les tecnologies per definir com volem que sigui en nostre món digital.

Per recórrer aquest camí, amb la sociòloga Liliana Arroyo hem desenvolupat el Manifest per una nova cultura digital https://manifestoculturadigital.wordpress.com/ . Volem que ajudi a prendre consciència de com els continus avenços tecnològics ens afecten àmbits tan dispars com la política, la salut o l’economia. Aquests canvis suposen una gran oportunitat per dissenyar una nova cultura digital que permeti desenvolupar una societat millor. Per a això, necessitem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat.

Autor

Jordi Jubany i Vila

Docent i Antropòleg. Formador i assessor en competència, cultura i ciutadania digital. Autor de “Hiperconnectats? Educar-nos en un món digital” (Lectio, 2018) i “Aprenentatge Social i Personalitzat” (Universitat Oberta de Catalunya, 2012). Col·labora amb institucions, universitats i mitjans de comunicació de diferents països. Coautor del Manifest per una Nova Cultura Digital.
Llegir més
Cultura digital
Benestar digital
Educació digital
Empatia
Fractura digital
Salut emocional
Design Thinking Article

EDhack – El Design Thinking en un entorn educatiu vibrant i memorable

Compartir

L’origen del terme Hackatón prové de les comunitats de hackers i programadores, referint-se a les trobades que s’organitzen per a desenvolupar aplicacions i noves solucions a problemes o reptes. El terme integra dos conceptes: en primer lloc, “marató”, no guanyaràs, gaudiràs, millorar, superar un repte. En segon lloc, “hacker”, és a dir, persona que desafia l’statu quo, inconformista, creadora, resolutiva, compromesa i aprenent permanent.Si tenim presents aquests dos elements, l’adaptació d’una hackatón al sector educatiu ens permet maximitzar l’experiència i els resultats, creant un entorn d’emoció i vibració idoni per a l’aprenentatge. Si utilitzem el Design thinking en aquest entorn motivador, incorporem una metodologia idònia per a aconseguir que l’alumnat generi noves idees a través d’un procés creatiu, alhora que li permet superar la por de cometre errors i apreciar totes les contribucions, les pròpies i les del seu grup de treball, en la creació de solucions i prototips.

La nostra proposta és el projecte EDhack, impulsat per la Fundació Bofill, que incorpora una metodologia i valors inspirats en la cultura hacker i el Design Thinking, connectant així amb les renovacions educatives que estem vivint. Això és, aprendre fent, aprofitar les passions i curiositat, enfocament comunitari o l’acceptació de l’error com a font d’aprenentatges significatius. Els ingredients fonamentals que formen part del Edhack són temps limitat en fases de creació, decisions ràpides que busquen l’eficiència, risc sense por a l’error, aprenentatge constant per a poder continuar millorant les solucions i llibertat creativa.

Els participants (EDhackers), ho decideixen tot, en un entorn d’horitzontalitat d’igual a igual, de manera que no existeix cap barrera perquè el que es valora és la passió i compromís per a treballar per equips i en obert. Experimenten, ja que el prototip de solucions permet pensar amb les mans. Tot això en un ambient on es fomenta la passió i el treball en equip per a sumar, col·laborant, aprenent i construint a partir d’empatitzar amb el beneficiari del repte.

I podem afirmar que funciona!

S’han celebrat edicions en el barri del Raval de Barcelona, a Girona, a Tàrrega i a Reus, on usuaris molt joves han treballat incansablement durant dos dies amb nivells d’energia i emoció espectaculars i resultats molt satisfactoris. El Edhack també ha inspirat alguns projectes en centres educatius pensats i articulats en entorns hackers on el Design Thinking convida a l’alumnat a prototipar idees que donen resposta a reptes reals del seu entorn. Alguns exemples d’aquests projectes són Jo puc canviar-ho, a Mataró, amb la fundació GEM i la Fundació Iluro, en què alumnes de 4t ESO passen de la queixa a la proposta construint projectes de millora de la ciutat. L’IES Monturiol, de Figueres, ha desenvolupat les propostes educatives Icària, a través del Museu de l’Empordà, i l’IES d’alta complexitat Cendrassos ha construït el projecte Pligoniga, una proposta que involucra a totes les línies de 1r d’ESO a donar solucions a reptes vinculats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Arrenquem? El Edhack, amb la seva proposta inspirada en el Design Thinking ofereix als educadors una metodologia que accelera els aprenentatges competencials i ajuda a fer tangible la innovació real a l’aula.

Autor

Pep Marés

Llicenciat en Història per la Universitat de Girona i Màster en gestió i comunicació Cultural per la Universitat de Barcelona, en Pep té més de 15 anys d'experiència en la gestió cultural. La seva trajectòria professional transcorre entre l'empresa privada i la gestió cultural, participant en projectes de retorn social corporatiu, patrocini i desenvolupament de projectes d'estratègia d’innovació i posicionament d’entitats culturals.
Llegir més
Aprenentatge basat en projectes
Aprenentatge servei
Cocreació
Disseny d'experiències d'aprenentatge
Empatia
Ideació
Mètode científic
Alfabetització Mediàtica Article

Institut Josep Puig i Cadafalch: “Els nostres alumnes no eren conscients dels perills que amaga la desinformació”

Compartir

A l’institut Josep Puig i Cadafalch tenim molt clar  que som una comunitat que educa. L’aprenentatge dels nostres alumnes és molt important per nosaltres però creiem fermament que ha d’anar acompanyat de bons models de comportament, molta autonomia i sentit de la responsabilitat. En aquesta línia, un dels objectius principals del nostre institut és fer l’alumnat més competent en tecnologia digital, que aprenguin a relacionar-se saludablement amb els dispositius i totes les aplicacions que els envolten.

Aquest és un aprenentatge totalment transversal que,  juntament amb els nostres socis internacionals de la plataforma Erasmus+, hem volgut reforçar tot fent un projecte de llarga durada junts. El projecte s’anomena Digital Media Awareness, la llengua vehicular és l’anglès i els alumnes tenen un espai on aprendre i fer recerca sobre temes d’actualitat relacionats amb les TIC. És l’espai on comparteixen amb els seus companys internacionals inquietuds i problemes propis de l’edat i on abordem temes tan importants com la desinformació, la petjada digital, la identitat digital i el discurs de l’odi i ciberbullying.  En aquest context, s’ha desenvolupat el projecte taller de Fake News amb alumnes de 4t d’ESO, que han elaborat i implementat tallers per desenvolupar durant la visita dels seus companys internacionals, així com també han preparat dinàmiques per treballar a les aules amb tots els alumnes més petits del centre.

En iniciar el projecte taller de Fake News es va fer una enquesta a tot l’alumnat del centre i a tots els alumnes internacionals, i es va constatar que tenien poc coneixement del fenomen, no eren prou conscients dels perills que amaga la desinformació, de la falta d’anàlisi i contrast de tota la informació que ens arriba i del que podem fer per detectar a temps els continguts falsos. 

Un cop acabat el projecte, es va passar la mateixa enquesta a tot l’alumnat i es va constatar que els nostres alumnes de quart d’ESO eren molt més conscients del problema i de com havien d’actuar, va ser molt gratificant veure com la feina que havien fet havia incidit en el seu comportament pel que fa a les fonts d’informació i de l’ús que en fan. La resta d’alumnat enquestat va mostrar un canvi substancial respecte al seu coneixement sobre aquest fenomen, la conscienciació i de com es percebien a si mateixos com a agents principals involucrats en la lluita contra la desinformació. 

Som molt conscients que cal seguir treballant i elaborant materials que puguin utilitzar-se a les aules. Per aquest motiu, la finalitat d’ús d’aquests tallers és molt àmplia, i tindran continuïtat al nostre centre: s’utilitzaran per seguir formant les noves generacions que ens arriben a primer d’ESO, així com també es mantindran disponibles com a banc de recursos per tal que altres professors dins la plataforma Erasmus hi puguin accedir i  fer-ne ús a les seves classes. 

El resultat d’aquest projecte ha estat certament exitós i n’estem molt satisfets, hem aconseguit incidir i conscienciar el nostre alumnat, així com també obtenir recursos per formar i educar els nostres alumnes més i millor.

Autora

Lorena Anido

Llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona i amb estudis de postgrau en Tècniques i gestió Empresarial i un Màster en Administració i Gestió de Negocis (Executive MBA) també per la Universitat de Barcelona. Actualment coordinadora de projectes internacionals i professora d'anglès a l'Institut Josep Puig i Cadafalch.
Llegir més
Alfabetització digital
Alfabetització mediàtica
Creativitat
Competències digitals
Col·laboració
Ciutadania digital
Pensament crític
Educació Emocional Article

El temps davant de les pantalles en l’era del coronavirus

Compartir

Michael Robb, director de Recerca de Common Sense Media, explica les raons científiques que hi ha darrere de les noves regles d’ús de pantalles.

Famílies i cuidadors han de repensar l’exposició que nens i nenes tenen a les pantalles, sobretot a partir de la pandèmia.

Qualitat, més enllà de la quantitat.

Aquesta és la qüestió.

Què podem fer des de l’escola?

Conversar amb els nois i les noies sobre les seves pràctiques digitals, ajudar-los a desnaturalitzar-les i problematitzar-les.

En aquest article de Common Sense Media, una organització sense ànims de lucre, trobaràs pautes per a abordar aquest debat.

Accedeix a l'artícle
Cultura digital
Educació digital
Fractura digital
Educació Híbrida Article

L’aprenentatge en temps de coronavirus: reflexions de Manel Trenchs

Distance learning
Compartir

La irrupció del virus COVID-19 ja fa més de dos anys ha generat un estrès molt intens al voltant de l’aprenentatge a casa i en línia. De cop i volta, professors i professores de tot arreu ens vam veure immersos en un escenari desconegut: com continuar amb la nostra pràctica docent si no podem anar a l’escola? Jo, com a docent, us puc dir que vaig estar i estic tranquil. I alguns pensareu, com és possible això?

Doncs bé, estic tranquil perquè la tecnologia ens ha permès continuar amb la nostra docència ininterrompudament. Els meus alumnes tenien i tenen tot el material i activitats al núvol i, per tant, hi poden accedir des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. A més, jo també puc accedir-hi i contactar amb ells d’una manera molt fàcil, i portar tota la gestió de les activitats.

Que havíem de parlar? Tampoc hi havia cap problema. Ho feiem via Google Hangouts, l’eina que ja havíem fet servir durant el curs per parlar amb gent del Japó, del Perú o, fins i tot, alguna vegada amb algun alumne malalt que no podia venir a escola.

També em tranquil·litza el fet que totes aquestes eines que ens poden ser útils per poder fer tasques online i treballar des del núvol ja les coneixen i, per tant, els alumnes tenen una competència digital bàsica per poder gestionar tot plegat. Als meus alumnes i a mi, doncs, en aquell moment de crisi i ara, no ens cal córrer a buscar recursos: ja els tenim.

Les competències digitals són hàbits. I com tots els hàbits, requereixen el seu temps.  És important i molt més eficaç aplicar crear uns bons hàbits des de principi de curs.

Manel Trenchs,

Professor d’Història de l’Art, Escola Pia de Mataró (Barcelona)

 

Són molts els recursos que vam utilitzar, i que encara utilitzem, per gestionar les activitats de classe.

Que he de fer una llista per poder preparar treballs per la classe? La comparteixo via Google Classroom, facilito el permís d’edició als alumnes i ells s’apunten. Que cal compartir un document i treballar en grup? Els mateixos alumnes fan un doc amb permís d’edició entre ells.

Que cal veure un vídeo i respondre unes preguntes? Fem servir EDpuzzle, que ens serveix per gestionar les respostes, sistematitzar els lliuraments i incorporar tota la informació important per al professor.

Que cal fer activitats de repàs de continguts? Doncs fem servir Socrative, Kahoot Challenge

Que cal compartir un document al núvol o qualsevol altra cosa? Doncs via Drive, per exemple.

En resum, no vam fer res que no haguéssim fet durant el curs. L’única diferència és que jo no estava presencialment a la classe. Això, malgrat tot, també es nota.. Vull dir que no és la situació ideal, és clar, que no hi ha res com el contacte cara a cara amb els alumnes. Però tampoc no és necessari veure’ns cada dia. Hi ha algunes classes que, tant sí com no, els mateixos alumnes volen fer per Hangout com abans millor per poder-nos veure, ni que sigui per la pantalla de l’ordinador o del mòbil.

Com a profe, doncs, estava i estic tranquil. Durant la pandèmia, molts col·legues em van escriure comentant-me que, enmig d’aquesta crisi, se sentien desbordats, amb una gran sensació de pèrdua de control. Els he ajudat i continuo fent-ho tant com puc. Però em sap greu dir-los que si no han incorporat les eines digitals amb temps, i com un hàbit, difícilment les podran implementar ara, de cop.

En definitiva, les competències digitals són hàbits. I com tots els hàbits, requereixen el seu temps.  És important i molt més eficaç aplicar el “despacito”, i crear uns bons hàbits des de principi de curs, que no pas pretendre que, de cop i volta, tots siguem uns experts perquè ens ho demana la urgència del moment.

Autor de l'article

Manel Trenchs

Professor d’Història de l’Art a l’Escola Pia de Mataró. Google Innovator i Trainer i membre del GE3 (Google Earth Education Experts), Google Local Guide Level 9. Adobe Creative Educator Level 1 & 2. Interessat en repensar l’aprenentatge, l’ús de les TIC i tots aquells aspectes educatius que serveixen per ajudar a millorar l’educació dels alumnes del segle XXI.
Llegir més
Cultura digital
Educació digital