Alfabetització Mediàtica Article

Educar per al pensament crític a les xarxes

Compartir

Quantes hores passa el jovent amb una pantalla? Què hi fan? Si formulem aquestes dues preguntes a alguna persona amb fills adolescents, segur que ens podrà respondre amb garanties la primera. Dirà que molt de temps i potser ens aporta una xifra concreta d’hores. Però, i la segona? Aquesta ja és més complicada.

Sabem què fan els nostres adolescents amb el mòbil o la tauleta? Quins influencers segueixen? Quins missatges els hi arriben a les seves xarxes socials? L’educació mediàtica o media literacy consisteix a acompanyar-los i educar-los perquè tinguin pensament crític en l’ús de tota mena de mitjans, a més d’un comportament ètic i responsable en aquestes plataformes. I això vol dir no deixar-los sols i donar exemple.

 

Una de les qüestions claus de l’educació mediàtica avui és, sens dubte, l’educació per un pensament crític en el consum i producció d’informació. Des d’una visió adultocèntrica, cometem l’error de pensar que els joves no s’informen perquè no llegeixen premsa escrita o no consumeixen notícies a través dels mitjans anomenats «tradicionals». Però si els interroguem sobre qüestions claus de l’actualitat, la majoria d’adolescents ens saben respondre. Estan informats, però accedeixen a la informació de forma diferent.

.,

.

El Digital News Report de 2021, un estudi de referència, conclou que 6 de cada 10 joves s’informen a les xarxes socials i 4 de cada 10 ho fan a través de amb la televisió. És també la fotografia que ens trobem als nostres tallers sobre desinformació i verificació digital; uns tallers de Learn to Check que, en els darrers quatre anys, han format més de 3.000 persones, la majoria joves. I per què s’informen per xarxes socials? Potser és una evolució natural; però també cal considerar altres factors com ara el model d’informació de les famílies o la desconfiança que tenen els adolescents cap als mitjans de comunicació. El 47% dels joves d’entre 18 i 24 anys creu que hi ha una cobertura periodística injusta de la seva generació, segons el Digital News Report. 

Els joves s’informen a través de les xarxes. I això no és un llast; és una realitat que hem d’acompanyar. Amb les formacions de Learn to Check, procurem formar-los perquè siguin conscients que a les xarxes socials, juntament amb informació contrastada, contextualitzada i de qualitat, també hi ha informació falsa, no valuosa o maliciosa. Hem d’aprendre a gestionar aquest volum d’informació i verificar-la, si és necessari. I hem d’aprendre també a identificar biaixos de gènere, demogràfics, de raça i altres. Perquè la tecnologia no és en absolut neutral. 

Hem d’ensenyar al nostre jovent que informar-se és important, perquè impacta a les seves vides. I  que la desinformació ens perjudica a tots. Els docents, els educadors, les famílies, els periodistes i tots els professionals i persones implicades hem de formar-nos nosaltres i formar-los a ells perquè aprenguin a avaluar les fonts, a filtrar la informació, a identificar evidències, a identificar la propaganda i el discurs d’odi, a llegir i mirar amb atenció i esperit crític i a conèixer les eines i els recursos que els poden ser útils. Avui educar en el pensament crític és més essencial que mai. 

 

Alfabetització mediàtica
Desinformació
Pensament crític