Alfabetització Mediàtica Article

Educar per al pensament crític a les xarxes

Compartir

Quantes hores passa el jovent amb una pantalla? Què hi fan? Si formulem aquestes dues preguntes a alguna persona amb fills adolescents, segur que ens podrà respondre amb garanties la primera. Dirà que molt de temps i potser ens aporta una xifra concreta d’hores. Però, i la segona? Aquesta ja és més complicada.

Sabem què fan els nostres adolescents amb el mòbil o la tauleta? Quins influencers segueixen? Quins missatges els hi arriben a les seves xarxes socials? L’educació mediàtica o media literacy consisteix a acompanyar-los i educar-los perquè tinguin pensament crític en l’ús de tota mena de mitjans, a més d’un comportament ètic i responsable en aquestes plataformes. I això vol dir no deixar-los sols i donar exemple.

 

Una de les qüestions claus de l’educació mediàtica avui és, sens dubte, l’educació per un pensament crític en el consum i producció d’informació. Des d’una visió adultocèntrica, cometem l’error de pensar que els joves no s’informen perquè no llegeixen premsa escrita o no consumeixen notícies a través dels mitjans anomenats «tradicionals». Però si els interroguem sobre qüestions claus de l’actualitat, la majoria d’adolescents ens saben respondre. Estan informats, però accedeixen a la informació de forma diferent.

.,

.

El Digital News Report de 2021, un estudi de referència, conclou que 6 de cada 10 joves s’informen a les xarxes socials i 4 de cada 10 ho fan a través de amb la televisió. És també la fotografia que ens trobem als nostres tallers sobre desinformació i verificació digital; uns tallers de Learn to Check que, en els darrers quatre anys, han format més de 3.000 persones, la majoria joves. I per què s’informen per xarxes socials? Potser és una evolució natural; però també cal considerar altres factors com ara el model d’informació de les famílies o la desconfiança que tenen els adolescents cap als mitjans de comunicació. El 47% dels joves d’entre 18 i 24 anys creu que hi ha una cobertura periodística injusta de la seva generació, segons el Digital News Report. 

Els joves s’informen a través de les xarxes. I això no és un llast; és una realitat que hem d’acompanyar. Amb les formacions de Learn to Check, procurem formar-los perquè siguin conscients que a les xarxes socials, juntament amb informació contrastada, contextualitzada i de qualitat, també hi ha informació falsa, no valuosa o maliciosa. Hem d’aprendre a gestionar aquest volum d’informació i verificar-la, si és necessari. I hem d’aprendre també a identificar biaixos de gènere, demogràfics, de raça i altres. Perquè la tecnologia no és en absolut neutral. 

Hem d’ensenyar al nostre jovent que informar-se és important, perquè impacta a les seves vides. I  que la desinformació ens perjudica a tots. Els docents, els educadors, les famílies, els periodistes i tots els professionals i persones implicades hem de formar-nos nosaltres i formar-los a ells perquè aprenguin a avaluar les fonts, a filtrar la informació, a identificar evidències, a identificar la propaganda i el discurs d’odi, a llegir i mirar amb atenció i esperit crític i a conèixer les eines i els recursos que els poden ser útils. Avui educar en el pensament crític és més essencial que mai. 

 

Alfabetització mediàtica
Desinformació
Pensament crític
Alfabetització Mediàtica Vídeo

Sonia Livingstone i l’ús de tecnologies digitals

Compartir

En el marc del #EdChange 2021, la professora de Psicologia Social i directora del Departament de Mitjans de comunicació de la London School of Economics and Political Science, Sonia Livingstone, va exposar una sèrie d’idees sobre l’ús de tecnologies digitals en l’educació.

En aquesta part de la xerrada, esmenta el treball de la Xarxa EU Kids en línia i l’informe realitzat al  2020, sobre els usos d’internet per al treball escolar.

Al juliol de 2021, Gran Bretanya va prohibir l’ús de dispositius mòbils a l’aula, decisió que Livingstone contrasta amb la perspectiva de la Comissió Europea per l’Educació, que emfatitza la rellevància de la inclusió de la tecnologia a l’aula i en l’educació.

Pots veure la xerrada completa aquí.

Alfabetització mediàtica
Benestar digital
Desinformació
Pensament crític
Ús saludable de mitjans
Alfabetització Mediàtica Vídeo

Covid-19 i la reformulació de l’aprenentatge i l’ensenyament

Compartir

En el marc del cicle d’entrevistes “Educar amb sentit”, coorganitzat pel Grup de recerca Esbrina de la Universitat de Barcelona i Faro Digital, conversem amb Inés Dussel, docent argentina, doctora en Educació i investigadora titular del Cinvestav (Departament de Recerques Educatives de Mèxic).

D’aquesta xerrada sorgeix una sèrie de conceptes i reflexions per a pensar el sentit de la transformació educativa dels últims anys.

Mira el video aquí
Alfabetització mediàtica
Benestar digital
Desinformació
Pensament crític
Ús saludable de mitjans
Alfabetització Mediàtica Recursos pràctics

EduCAC: recursos per a l’aula i la llar

Compartir

eduCAC és un espai que té la voluntat de proporcionar, fonamentalment a les escoles, però també a les famílies, recursos educatius per a un ús crític i responsable dels mitjans de comunicació.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya, en col·laboració amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, presenta aquest programa d’educació en comunicació que neix amb l’objectiu prioritari de promoure l’educació mediàtica en àmbits educatius formals i informals.

Pots accedir a materials didàctics, recursos pedagògics sobre mitjans de comunicació, llenguatge audiovisual i formació per a docents, continguts i propostes per a famílies, fent clic aquí.

Benestar digital
Desinformació
Educació digital
Pensament crític
Ús saludable de mitjans
Alfabetització Mediàtica Recursos pràctics

Com verificar una notícia en pocs passos? Una guia amb consells bàsics

Compartir

La desinformació ens afecta a tots i totes, però no tothom té les competències i els coneixements necessaris per a poder verificar la informació falsa que es distribueix en les plataformes digitals.

La «Guia per a l’alfabetització mediàtica en verificació digital» és un document breu, pràctic i visual, amb un decàleg per a aprendre de manera ràpida i autodidacta a contrastar els continguts digitals i posar límit així a la desinformació.

Publicada en 2021 i elaborada per Digital Future Society (de Mobile World Capital) i Learn to Check, la guia inclou infografies que mostren el procés per a verificar informació, fotografies, vídeos i comptes de xarxes socials.

El decàleg també compta amb eines i consells sobre com actuar davant les notícies falses, com ajudar a uns altres i altres i com informar-se de manera crítica.

Aquest document és gratuït i està disponible en paper i en versió digital per a tots els públics.

Descarrega-la aquí
Benestar digital
Desinformació
Pensament crític
Ús saludable de mitjans
Alfabetització Mediàtica Infografia

Tecnologies digitals, com educar en usos crítics i reflexius

Compartir

L’ampli rang d’oportunitats i beneficis no pot fer oblidar que una part important del rol docent és treballar amb els nois i les noies com resoldre els grans desafiaments a què ens enfrontem en aquesta era, amb una perspectiva de drets.

La comunitat educativa té un rol a jugar en la construcció de ciutadania digital, entre altres abordatges a partir del treball a l’enllaç de nois i noies amb la informació.

Davant la sobreabundància d’informació, com eduquem els nois i les noies per combatre la desinformació?, són conscients de com els ecosistemes en què es mouen estan moderats, definits i controlats per algorismes?

Una possibilitat concreta i provada és crear espais de debat i discussió dins de l’aula amb els i les estudiants, apostant per la diversitat de veus i perspectives i amb un abordatge transdisciplinari.

El futur exigeix ​​persones que aprenguin habilitats de lectura i anàlisi de fonts, requerides ja com a condicions sine qua non per desenvolupar un trànsit profitós a l’ecosistema digital, podent avaluar la qualitat de la informació que els envolta.

Escolta Liliana Arroyo, Investigadora a l’Institut d’Innovació Social d’ESADE i experta en transformació digital i impacte social; Sonia Livingstone, professora de London School of Economics; i Cristina Colom, Directora de Digital Future Society de MWCapital, en aquest vídeo de l’EDChange 2021. 

Benestar digital
Desinformació
Pensament crític
Compartir
Alfabetització Mediàtica Infografia

Biaixos cognitius: per què caiem en la desinformació?

Com potenciar el pensament crític a l’aula.

A la societat digital actual, els i les alumnes tenen accés a grans quantitats d’informació, a qualsevol hora i a només un clic de distància. No obstant això, no tota la informació a la qual estan exposats és veraç o confiable.

A partir d’aquest diagnòstic, sorgeix el repte i la necessitat de potenciar el pensament crític a l’aula, perquè els joves siguin capaços d’analitzar, reflexionar i filtrar els continguts que consumeixen, reduint així la seva vulnerabilitat a la manipulació externa i potenciant una de les habilitats cognitives més importants per al desenvolupament personal i professional.

Quan parlem de consum i difusió d’informació i desinformació, és important aprofundir en el reconeixement i l’anàlisi dels biaixos, comprendre els seus fonaments perquè els i les estudiants aprenguin a identificar, classificar i analitzar el contingut i, al mateix temps, prendre consciència dels seus propis.

Tant en el consum com en la difusió de desinformació, ocupem un rol central, voluntària o involuntàriament, com a usuaris de xarxes socials i internet,com a ciutadans/as digitals. Amb les plataformes passem de ser consumidors passius a ‘consumidors actius.

Quan llegim, busquem o consumim un contingut, operen en la nostra percepció els biaixos cognitius: una manera de veure el món amb la qual filtrem tota la informació a la qual ens enfrontem i afecta a totes les persones en els diferents àmbits de la vida.

En aquest sentit, a l’hora de treballar sobre la desinformació és important aprofundir en diferents tipus de biaixos cognitius que influeixen en el nostre vincle amb la informació que consumim i difonem.

 

Els biaixos compleixen un rol principal a l’hora d’entendre la complexitat de la problemàtica de la desinformació, ja que conformen diferents obstacles per a poder accedir a la informació de manera reflexiva i crítica.

La producció de desinformació es val hàbilment d’aquests biaixos, que operen amb major profunditat en societats polaritzades que busquen constantment confirmar les seves creences i valors previs.. 

La informació verídica i les notícies o continguts que desmenteixen campanyes de desinformació tenen un abast molt menor que els continguts falsos, manipulats o tergiversats ja que és menys atractiva perquè no respon als biaixos.

Per tot això, desenvolupar habilitats crítiques de consum i responsabilitat en la difusió, són eixos centrals no sols a l’hora de parlar de desinformació, sinó també per a formar una ciutadania digital més compromesa amb el seu temps històric.

Aquí et deixem alguns enllaços que poden ser-te útils per a treballar aquesta temàtica a l’aula:

En aquesta guia, Martha R. Villabona García, professora espanyola màster en Comunicació i Educació en Xarxa, ens dona unes primeres claus per a començar a pensar com implementar a l’aula aquestes temàtiques i amb quina perspectiva didàctica.

Aquesta experiència docent permet treballar a l’aula a partir d’un exemple real davant informació sensible, perquè els i les estudiants puguin avaluar el vincle entre notícies que poden ser falses o tendencioses, els contextos polítics en el qual es posen en joc, per a potenciar la comprensió de processos de desinformació.

Finalment, per a aprofundir en la necessitat que els i les docents treballin aquestes temàtiques en les seves classes, compartim aquest article de l’Institut per al Futur de l’Educació, a Mèxic, on s’explica el rol central de l’educació.

Alfabetització mediàtica
Desinformació
Educació digital
Pensament crític