Educació Emocional Article

Amb qui aprenem en el món digital

Compartir
  1. Noves oportunitats per aprendre i noves fractures digitals

Vivim el moment de la història en el que és més fàcil aprendre gairebé qualsevol cosa: fer una recepta de cuina, tocar un instrument musical, parlar un idioma… En bona part és gràcies la tecnologia que ens ajuda a accedir a informacions diverses (en múltiples llengües, llenguatges i suports), construir coneixement i compartir-lo amb la resta del món. I no aprenem sols. Les tecnologies socials cada vegada estan més presents a la nostra societat. Ens ofereixen noves possibilitats pel que fa a la manera de viure l’aprenentatge, la comunicació i la cultura. 

Cada avenç tecnològic que tenim al nostre abast ens ofereix noves oportunitats alhora que genera una nova cultura al seu voltant. Les aplicacions, els programes informàtics ben utilitzats i la seva creixent accessibilitat fan possible el que fa temps era somni de molts educadors: facilitar la personalització dels aprenentatges i desenvolupar-los alhora de forma social i en xarxa. També els col·lectius amb dificultats físiques o intel·lectuals tenen ara més oportunitats per connectar-se i aprendre així plegats.

L’educació digital comporta desenvolupar les competències per poder escollir des del coneixement la manera com volem viure la cultura i exercir la ciutadania digital. Però, tenim tres bretxes per contrarestar, sobretot en els grups socials que són més vulnerables: la d’accés (tenir a l’abast algun dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador…), la d’ús (saber utilitzar aplicacions i gestionar continguts) i la d’aprofitament (amb finalitat, sobirania i ètica) del món digital. Normalment ens fixem més en la primera perquè és la més visible, però per si sola no garanteix el nostre dret a una bona educació digital.

  1. Aprenem amb l’educació digital

L’educació digital, també en format híbrid presencial-virtual, es duu a terme en bona part a les escoles i als instituts per ajudar l’alumnat a desenvolupar-se en la societat actual. Aquesta societat no és en la que vam créixer els adults. Avui en dia tenim un nou ecosistema comunicatiu, relacional i cognitiu. Però, no es tracta d’escollir entre els llibres i les pantalles, ara podem educar per treure el millor dels llibres, de les pantalles i la nova cultura resultant de la seva interacció. El docent ha de conèixer aquests mitjans i la millor forma per fer-ho també és utilitzant-los per compartir experiències, recursos i projectes per aprendre. 

Davant de la possibilitat d’accedir a la informació gairebé en tot moment des de qualsevol lloc, hem de desenvolupar la nostra capacitat crítica per convertir-nos en ciutadans participatius i responsables, no només consumidors d’informacions i productes. Cal treballar el tractament de la informació i la competència comunicativa per fer explícits els interessos ideològics, polítics i econòmics que estan implícits en els missatges que emetem i rebem. Al mateix temps hem de conèixer com gestionen la privadesa (saber què compartim); la seguretat (per evitar i afrontar situacions de risc); i ser crítics amb les informacions coneixent els seus valors culturals i consumistes.

L’alumnat ha de ser capaç d’aprendre a pensar en el context actual i actuar-hi. El mitjà digital és molt ric, però també cal educar-lo per encarar elements tan diversos com les fake news, el ciberassetjament, la identitat digital, els discursos d’odi, les emocions a les xarxes socials, la sostenibilitat, la sobirania de les dades, els biaixos dels algoritmes… I sabem que aquest entorn cada vegada serà més complex amb el desenvolupament de la computació quàntica, el blockchain, la intel·ligència artificial, la robòtica, la biotecnologia, els metaversos o determinats mecanismes de control social en plataformes immerses en l’economia de l’atenció i de vigilància.

Molts joves han estat protagonistes a l’ensenyar a fer servir eines comunicatives com les videotrucades a les seves famílies. Durant la pandèmia de la covid hem pogut veure com les eines digitals han servit per mantenir vincles i acompanyar emocionalment davant situacions d’incertesa, ansietat i dolor. Molts menors han vist a les seves mares i pares treballar en viu i els progenitors han vist els seus fills i filles aprendre d’una manera diferent: aprenentatge actiu, noves interfícies, portafolis digital, metodologies col·laboratives, entorns virtuals… L’educació remota d’emergència no ha estat l’escenari ni molt menys ideal, però sembla clar que haurem de conviure amb un sistema híbrid.

  1. Aprenem en l’entorn familiar 

Ser consumidor de continguts no significa conèixer i aprofitar de manera competent les eines que tenim a la nostra disposició. De fet, hem d’ajudar a les famílies a educar-nos plegats de forma intergeneracional amb naturalitat i coneixement. Els usos, els hàbits i els valors de l’entorn familiar, que normalment és el lloc on passem més hores, són clau. Cada vegada es fa més necessari disposar d’una visió global centrada en el procés d’educació i acompanyament, i no tant focalitzada en un dispositiu o una edat concreta. I cal tenir present la dificultat de conciliar horaris, que és impossible saber-ho tot i fer front als imprevistos que ens trobarem en el dia a dia. Esdevé complex i alhora clau educar en la connexió i saber desconnectar-nos quan convé en una societat cada vegada més digitalitzada.

Davant d’aquest escenari on tot està connectat, el principal repte que tenim damunt la taula és l’alfabetització digital crítica de les famílies. I no és fàcil abordar-lo perquè l’entorn digital és dinàmic i perquè, tot i que hi ha bones iniciatives, no hi ha consens de qui les ha de liderar o les ha de dur a terme. L’alfabetització digital de les famílies és molt important almenys per tres motius: per apoderar les famílies davant els nous mitjans, per a que ajudin als joves a construir criteris des del coneixement i per fer arribar la demanda a empreses i institucions que cal afavorir els usos ètics, informats i transparents.

Les famílies són diverses. N’hi ha que entenen que en són responsables i habitualment es mouen per tenir més informació sobre aquestes qüestions. Fan un seguiment periòdic dels continguts consultats o les activitats realitzades a internet. Busquen espais, activitats i temps alternatius lliures de tecnologia, respectant els àpats i les hores de son. N’hi ha que gestionen els deures escolars dels fills sense adonar-se’n que els poden estar sobreprotegint-los. Algunes famílies demanen fórmules miraculoses que no els portin gaire feina. Alguns progenitors opten per la prohibició per por dels perills. Altres, per inhibició, prefereixen no mirar. Esdevé més complicat encara generar espais de desconnexió i connexió focalitzada conscient quan hi ha famílies desestructurades i els criteris d’ús de les tecnologies no estan consensuats.

Ni prohibir, ni permetre-ho tot, la opció correcta, com sempre, és educar. Com ho podem fer? Compartint experiències entre grans i menors per construir el criteri. Acompanyar-los per a que no esdevinguin orfes digitals que saben utilitzar les eines però no comprenen les implicacions que comporten. Construir una dieta digital saludable amb normes raonades, per poder ser pactades i revisades regularment. Treballar des de petits l’autonomia i la responsabilitat amb l’accés a internet, les xarxes socials, les tauletes tàctils o els mòbils. Si cal, amb l’ús d’eines que ens puguin ajudar com a filtres i control parental, encara que el millor seguiment sempre serà el que puguin exercir les persones.

  1. Aprenem amb els nostres iguals

La humanitat està més connectada que mai. Digitalitzem moltes de les nostres activitats quotidianes com comunicar-nos, llegir, escriure, viatjar, jugar, aprendre… En concret, molts joves fan servir l’entorn digital per a cercar novetats, desenvolupar la seva creativitat, viure-hi emocionalment, implicar-se socialment, experimentar i construir la seva identitat… Així doncs, sembla normal, i més en temps de pandèmia, que vulguin fer servir internet per socialitzar amb persones de la seva edat.

Poden aprofitar que la societat està cada cop més articulada en xarxa per aprendre de i amb els altres. Poden conèixer persones que els ajudaran a integrar les noves oportunitats formatives, com els adults que també articulen xarxes d’interessos on hi col·laboren per construir coneixement. Han de conèixer no només com ser-hi presents sinó com configurar aquestes espais virtuals per tal de generar escenaris d’aprenentatge significatiu.

Com conèixer on són i què estan fent? Doncs més que controlar (cosa que esdevindria impossible) la millor manera és parlar, ser propers i aplicar els elements que siguin possibles de la següent fórmula. Si treballem aquests elements, que de fet, són ben poc tecnològics, és més probable que tinguem èxit. Però, és cert que no hi ha cap garantia, perquè per educar no existeixen fórmules màgiques.

  1. Aprenem amb tota la societat 

Quan sorgeixen dificultats és fàcil buscar les causes en factors externs: internet, el mòbil o les xarxes socials… però de vegades els mals usos són símptomes que alguna cosa no va bé. Sovint hi ha correlacions, com que els que estan més sols les fan servir més, quan és justament per la solitud que viuen. Però també hem de saber que les tecnologies no són neutres com es diu sovint, sinó que són fruit d’un disseny i ens poden canviar la manera de fer els processos, la manera de pensar-los i la manera de sentir-nos. Per això, ens cal educar-nos en aquest entorn i  demana l’actuació conscient de tots els agents socials.

Els educadors sempre diem que educa la tribu quan volem posar en valor la importància que tenim totes les persones, perquè eduquem tots els actors de la societat, no només els agents específicament educatius. Això inclou els mitjans de comunicació, les empreses privades i les institucions públiques. Tothom té responsabilitat per teixir un nou consens social que repensi com volem que sigui la nostra relació amb les tecnologies per definir com volem que sigui en nostre món digital.

Per recórrer aquest camí, amb la sociòloga Liliana Arroyo hem desenvolupat el Manifest per una nova cultura digital https://manifestoculturadigital.wordpress.com/ . Volem que ajudi a prendre consciència de com els continus avenços tecnològics ens afecten àmbits tan dispars com la política, la salut o l’economia. Aquests canvis suposen una gran oportunitat per dissenyar una nova cultura digital que permeti desenvolupar una societat millor. Per a això, necessitem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat.

Autor

Jordi Jubany i Vila

Docent i Antropòleg. Formador i assessor en competència, cultura i ciutadania digital. Autor de “Hiperconnectats? Educar-nos en un món digital” (Lectio, 2018) i “Aprenentatge Social i Personalitzat” (Universitat Oberta de Catalunya, 2012). Col·labora amb institucions, universitats i mitjans de comunicació de diferents països. Coautor del Manifest per una Nova Cultura Digital.
Llegir més
Cultura digital
Benestar digital
Educació digital
Empatia
Fractura digital
Salut emocional