Aquesta és una gran pregunta, diria que és La Pregunta, així amb majúscula, perquè en principi cada societat en els diferents moments del seu desenvolupament defineix una sèrie de coneixements, valors i competències que conformen els coneixements bàsics per a poder participar activament de la vida econòmica, social i cultural.

En l'actualitat, i especialment a partir de la pandèmia, es va accelerar la digitalització de la vida quotidiana i, per tant, es va modificar la naturalesa d'aquests coneixements i habilitats que necessitem per a exercir-nos amb una certa eficàcia en els intercanvis quotidians.

Personalment, m'interessa parlar d'alfabetismes augmentats per a referir-me a un conjunt de sensibilitats, intuïcions, competències i coneixements que necessitem diàriament per a interactuar, tant en plataformes digitals com en la vida diària analògica. El canvi tecnològic i l'acceleració que produeix la sobreabundància d'informació generen preguntes sobre quant d'aquest canvi ens arrossega irremeiablement, i quant d'això podem qüestionar, resistir i fins i tot interpel·lar des de la cultura local de cada comunitat, des de cada escola i des de cada aula.

Que alguna cosa sigui nova no significa necessàriament que sigui millor del que ja teníem, per això val parar a pensar i posar en context les mutacions que prometen les plataformes. La sola idea de parar a reflexionar és una habilitat que s'exercita i es decideix. Empoderar-nos com a usuaris triant en quins entorns participar i per què, decidir sobre com portar endavant les nostres interaccions, quins continguts llegir o veure més enllà de la regulació algorítmica són exercicis que es desenvolupen en col·lectiu i de manera conscient en la quotidianitat. En tots els casos es tracta d'aprenentatges que es construeixen gradualment i que posen en joc el vell i el nou i les possibles associacions que s'estableixen subjectivament i en un context situat i específic.

Ensenyar i aprendre, treballar o interactuar en els nous escenaris ultra-digitalitzats implica incorporar coneixements tècnics de tipus instrumental, però també auto-regular la nostra subjectivitat per a respondre de manera emocionalment responsable als estímuls permanents i a la sobrecàrrega de missatges. Els alfabetismes augmentats es proposen com una articulació entre competències de tipus variat: socials, cíviques, expressives, lúdiques, en dades, narratives i informacionals. Per exemple, l'alfabetització en dades ve cobrant molta rellevància en els últims anys, i amb la pandèmia això va quedar en evidència.

Per a pensar què és l'alfabetització en dades a mi particularment m'agrada molt la definició de Carolina Gruffat que assenyala que l'alfabetització en dades implica "accedir, interpretar, avaluar críticament, i utilitzar les dades amb sentit ètic" i que a més inclou un conjunt d'habilitats transversals que excedeixen el merament tècnic i inclouen habilitats socioemocionals i cognitives. És a dir, que la societat datificada requereix subjectes empoderats que enforteixin els seus aprenentatges i s'animin a entendre la realitat en les seves múltiples dimensions, amb la complexitat i les dificultats que això comporta; subjectes no sempre alineats amb les últimes tendències i, en alguns casos, resistint els embats de la infoxicació, l'acceleració i les notícies falses.

A partir d'aquí s'obren moltes possibilitats per a l'aula perquè qualsevol tema que hàgim d'ensenyar es pot posar en diàleg amb algun portal que ofereixi bases de dades per a aprofundir l'abordatge didàctic amb els i les alumnes: qüestions de gènere, turisme, transport, consums culturals, drets humans, etc. En particular en aquest moment estic treballant amb els meus alumnes de nivell secundari en una proposta que explora les seves pròpies pràctiques mediàtiques i cerca generar visualitzacions que permetin comparar la quantitat i qualitat dels consums culturals en diferents xarxes: Instagram, Tik Tok, YouTube, Twitch, etc.

És un projecte que vam posar en marxa al 2015 amb la professora de matemàtiques d'una escola on jo era facilitadora digital. Ella treballava els temes d'estadística i processament de les dades, i jo aportava nocions bàsiques d'Excel i visualització de dades. Els alumnes havien de completar una graella en la qual donaven compte del seu consum diari de mitjans digitals i xarxes socials. El més difícil en aquest cas va ser aconseguir comptabilitzar el temps efectiu d'ús de les diferents apps, alguns telèfons permetien veure el consum exacte en cada xarxa i altres no. Per a alguns dispositius vam descarregar Quality Time, una aplicació que serveix precisament per a registrar l'ús del telèfon minut a minut. La sorpresa va ser fulminant... perquè varis creien (crèiem) que ho usaven molt menys temps del que realment deia el registre. En aquest moment vam començar a treballar amb visualitzacions en Excel i Google Sheets, comparant característiques de cadascuna, diferències, etc. I també vam fer pòsters i exercicis analògics en paper.

Per al projecte que estem realitzant ara, la docent de l'aula soc jo i m'assisteix la professora d'informàtica que a més és llicenciada en sistemes. A Sociologia ja vam treballar mètodes de recerca qualitativa i quantitativa l'any passat; per exemple, amb el mateix grup vam fer enquestes sobre diversos temes (consums d'alcohol, ús de xarxes durant la pandèmia, hores dedicades a preparar exàmens, etc.). Ara el repte és treballar amb bases de dades obertes a partir d'una pregunta de recerca que ens proposem explorar. L'any passat vam treballar amb temàtiques més associades a l'adolescència, portes endins de l’escola. En canvi, enguany la idea és avançar sobre temes més generals i donar-nos suport amb les dades per a conèixer les diverses dimensions d'una mateixa problemàtica: medi ambient, violència de gènere, consums culturals analògics (cinema, teatre, llibres), etc. El principal obstacle que vaig trobar va ser accedir a bases de dades que ens permetessin treballar els temes i les preguntes que es plantejava cada grup d'estudiants. Però això es va resoldre ràpidament perquè en la cerca de recursos, em vaig topar amb experiències molt enriquidores i potents que em van ajudar a imaginar la meva pròpia proposta i adaptar-la al meu context i les meves possibilitats.

Respecte del meu rol docent, em va servir molt demanar ajuda: em vaig adonar del valor d'anar a la recerca dels recursos i la gent que et pot ajudar, donar-te consells, acostar-te una lectura o compartir la seva proposta. Jo, que em dedico a formar docents i acompanyar-los en les seves classes i projectes, ara havia de sortir a buscar algú que em donés suport en una nova aventura. I va sortir molt bé, vaig aconseguir connectar-me amb col·legues meravellosos que encara m'ajuden a desenvolupar el projecte.
En relació al procés que van dur a terme els estudiants, vaig incloure una activitat metacognitiva al final per a començar una conversa sobre com els havia resultat aquest nou enfocament que els proposava. I el que trobem va ser un fort sentit d'autenticitat en la proposta, la sensació d'estar investigant temes del món real amb eines del món real. Tot això els acosta al seu futur universitari i laboral: el treball amb bases de dades que es troben en pàgines oficials de diferents organismes, la necessitat de treballar en grup i acordar pautes de treball amb altres i abordar un tema que sorgeix del seu propi interès.