Inclusió digital Entrevista

Pedro Baumann Cornejo: “Aprendre a programar li pot canviar la vida a qualsevol”

Compartir

Estació La Paz és el primer projecte de Via Código, una organització peruana que treballa en projectes educatius per al desenvolupament de competències transversals (instrumentals, interpersonals i sistèmiques) i de competències específiques (en aquest cas, programació web). Els projectes estan dirigits  a adolescents privats de la seva llibertat, que es troben en els Centres Juvenils de Diagnòstic i Rehabilitació (CJDR) a Lima, complint condemna per determinades infraccions a la llei. L’equip de Via Código va identificar que aquests joves estaven en etapes formatives molt importants, però que no rebien la mateixa formació que  d’altres adults majors d’edat. En aquest sentit, es va  aprofitar el context de gran demanda de programadors per a utilitzar el Coding com a motor de desenvolupament de competències, tant tècniques com humanes, per a la seva reinserció familiar, social i laboral, reduint així els seus índexs de reincidència i reduint la bretxa a través d’un programa d’inclusió digital.

Entrevistat

Pedro Baumann Cornejo

Llicenciat en Psicologia, Màster en Psicoteràpia Humanista Integrativa, Programador, ex CTO i Soci fundador d'AthelasPerú i Soci fundador de Via Código. Treballa amb adolescents i tecnologia des de fa més de 17 anys. Membre del Recurse Center (NYC), Ex Soci fundador del Centre de Psicoteràpia Anankhe a Madrid, on va treballar amb adolescents en situació de vulnerabilitat durant 4 anys. Va desenvolupar la metodologia de l'Estació La Paz, juntament amb Esen Espinosa, per a un sistema d'educació en programació integral. Actualment és director de Via Código.
Llegir més
Inclusió digital Entrevista

Francisco Chamorro: “L’espai maker fomenta diferents habilitats digitals”

Compartir

Francisco Chamorro va participar, com a responsable d’Innovació Educativa en el col·legi La Salle, de la creació d’un espai maker a l’escola. Aquest espai busca no sols incloure la innovació tecnològica, sinó també la pedagògica. En aquesta entrevista explica com van crear l’espai i ofereix recomanacions per a inspirar a altres escoles a reflexionar sobre els seus espais educatius.

Entrevistado

Francisco Chamorro

Es professor en Ciències de l'Educació per la Universitat Catòlica de Santa Fe. Especialista en Educació i Noves Tecnologies, i diplomat en Gestió Educativa (FLACSO). Responsable d'Innovació Educativa en el Col·legi La Salle Buenos Aires i coordinador de projectes transversals a la Xarxa Educativa La Salle a l'Argentina i Paraguai. És coautor del llibre Com ensenyar a aprendre. Educació, Innovació i Tecnologia en temps de crisi.
Llegir més
Programació Entrevista

Patricia Escauriza: “La programació ajuda a desenvolupar habilitats tècniques i habilitats toves”

Compartir

Patricia Escauriza és especialista en innovació educativa a Paraguai i té una llarga experiència en projectes d’educació i tecnologia. En aquesta entrevista ens comparteix algunes claus per a valorar el pensament computacional, en general, i la programació, en particular, en el currículum escolar. A més, comparteix alguns consells per als qui encara no han inclòs aquestes dinàmiques a les seves aules.

Entrevista

mSchools
Quin vincle es pot plantejar entre la programació i altres disciplines?
Patricia Escauriza
És totalment aplicable ensenyar programació de manera transversal a pràcticament qualsevol matèria: és el que diu l'acadèmia i s'ha demostrat en la pràctica en molts escenaris educatius. Un exemple bàsic que sempre dono quan explico a les persones com es pot fer això és utilitzant Scratch. Amb aquesta eina els i les estudiants poden treballar amb activitats per a totes les edats, ja que depèn del nivell de desafiament de programació, ja sigui d'animacions, videojocs o d’altres experiències. Si jo demano a una estudiant de quart grau que faci una animació o joc en Scratch sobre el reciclatge, en aquesta situació l'estudiant està combinant capacitats a ser desenvolupades de diferents assignatures: programació (computació, treball i tecnologia), matemàtiques (la base de la programació), ciències naturals (ideant la producció/missatge del reciclatge), comunicació (perquè la seva redacció ha de tenir sentit, tant de codi com en els missatges, animacions, guions), art (perquè porta un disseny).
Amb una simple activitat, veiem com es pot treballar transversalment, de manera que un professor de grau, que a Paraguai és qui ensenya la majoria d'aquestes matèries, pot estar complint diverses de les capacitats exigides pel Ministeri amb una sola activitat molt simple, però alhora creativa, amb contingut de valor i pertinència.

"És totalment aplicable ensenyar programació de manera transversal a pràcticament qualsevol matèria"

.,

.

.

mSchools
Per a què serveix ensenyar programació en els diferents nivells educatius?
Patricia Escauriza
S'incentiva perquè ensenya als estudiants diverses habilitats. En programar i resoldre problemes de programació un estudiant aprèn a:

- A pensar críticament, perquè ha d'avaluar situacions diferents, a provar solucions, a corregir algunes d'aquestes possibles solucions que es van convertir en problema (corregir el codi),
- Comunicació efectiva, perquè per a poder comunicar el seu procés de programació han d'haver comprès bé la tasca i el procés. Poder explicar bé tot és un exercici que es construeix.
- Col·laboració, perquè generalment en la programació es treballa en parelles o més en un mateix projecte. Si es treballa de manera individual, una altra persona revisa el teu codi i en aquest intercanvi hi ha una riquesa de treball conjunt.
- Tolerància a la frustració i ambigüitat, perquè es treballa sobre l'assaig i error constantment i la persistència li portarà a la solució i/o a millorar el seu codi, entre altres.

Eiem que, si bé la programació desenvolupa habilitats tècniques, també desenvolupa habilitats toves que avui dia són molt necessàries per al mercat global.
mSchools
Què passa a les escoles on no hi ha connectivitat ni tecnologia disponible? És possible abordar la programació?
Patricia Escauriza
En el passat es programava primer amb paper i llapis i després es passava als superordinadors, és a dir, és possible. Però l'ideal és queutilitzin l'ordinador. Igualment, la realitat mateixa a Paraguai i molts països de Llatinoamèrica i el món és que moltíssimes escoles no compten amb l’equipament tecnològic disponible, de manera que sí que hi ha exercicis per a tots els nivells per a dur a terme pensament computacional sense ordinadors. A internet hi ha moltíssimes opcions. Com a exemple està https://www.csunplugged.org, on hi ha recursos en diversos idiomes. També aGoogle es troben un munt d'exercicis per a ensenyar el procés de pensament de la programació sense ordinadors.
mSchools
Des d'una perspectiva de drets, quin dret permet garantir l’incloure la programació en el currículum escolar?
Patricia Escauriza
Al meu entendre, garanteix educació de qualitat i equitat. Avui dia sense accés a les tecnologies i a la programació, molts estudiants estan quedant molt enrere i la bretxa entre aquells que hi accedeixen i els que no es fa cada vegada més gran.ixò té una relació directe a les seves possibilitats laborals i millors oportunitats en acabar l'educació escolar.
mSchools
Un consell que puguis donar-li a docents que encara no han començat a treballar amb programació.
Patricia Escauriza
Als i les docents que tenen veritable vocació els animo que naveguin perinternet, on hi trobaran coses des de molt senzilles fins a més complicades, per a tots els nivells. I no cal posar-se metes massa grans, que comencin amb alguna cosa petita, triïn una activitat bàsica per a provar amb els seus estudiants i ho facin com a equip en un àmbit en el qual tots aprenguin junts al mateix nivell, tant professors com estudiants, fer com una investigació-acció. Provar els exercicis, vincular-los amb situacions de la vida real del seu entorn directe, exercitar la connexió amb el currículum perquè també els serveixi als profes. Durant diverses capacitacions, alguns professors a vegades em pregunten: "això és increïble, però com informo o planifico?": es tracta de llegir el currículum, llegir la capacitat que es demana i dissenyar i connectar els exercicis perquè responguin a aquesta necessitat, perquè, al final, el que es fa ha de ser útil per a tots i totes.

Entrevistada

Patricia Escauriza

Patricia Escauriza és especialista en innovació educativa a Paraguai i té una llarga experiència en projectes d'educació i tecnologia.
Llegir més
Aprenentatge mòbil Entrevista

Juan Carvajal Fernandez: “Hem d’ensenyar a aprendre des de l’error”

Compartir

Juan Carvajal Fernández és docent de Matemàtiques en una escola primària en una ciutat xilena de 30.000 habitants. Va notar que, en general, al país hi havia baix rendiment en Matemàtiques i, puntualment, a la seva escola també observava aquesta tendència. Lluny de quedar-se en el diagnòstic, va buscar camins possibles i va crear l’aplicació Matlapp per a incloure la tecnologia a l’aula d’una manera dinàmica i crítica per a aconseguir els objectius pedagògics. En aquesta entrevista ens explica la seva experiència innovadora i parla de per què és important triar estratègies de mobile learning en els processos d’ensenyament actuals. A més, anima a d’altres docents a incloure la tecnologia a l’aula per a connectar emocionalment amb els seus estudiants.

Entrevistat

Juan Carvajal Fernandez

Mestre d'Educació Bàsica, especialitzat en matemàtiques. Màster en Innovació Curricular i Avaluació Educativa. Té una diplomatura en Neurociències. Treballa en una escola de la ciutat de Mulchen, aBío Bío, Xile. Es defineix com un docent inquiet, amb molta autocrítica i capacitat de qüestionar-se el seu treball i com un dissenyador autodidacta. Ha rebut nombrosos reconeixements per la seva feinaentre ells el premi Elige Educar a la Innovació Educativa, Regió Sud i ha estat tres vegades Semifinalista del Global Teacher Prize Xile (2019, 2020 i 2022).
Llegir més
Programació Entrevista

Laura Mares: “És clau que els alumnes aprenguin a programar”

Compartir

La Laura Mares és una reconeguda especialista en tecnologia educativa a l’Argentina. Actualment, és coordinadora executiva a la Fundació Sadosky, on porten endavant, entre d’altres, la iniciativa Program.ar, un projecte que té com a objectiu principal quel’aprenentatge significatiu de la computació es desenvolupi a  totes les escoles del país. En aquesta trobada amb mSchools emfatitza el valor educatiu de la programació i les claus per a incloure el pensament computacional a les aules.

Autora

Laura Mares

La Laura és coordinadora executiva a la Fundació Sadosky. Va ser Gerenta general d'Educ.ar. Té més de 20 anys d'experiència en tecnologia educativa, bretxa digital i consultoria estratègica.
Llegir més
Inclusió digital Entrevista

Gonzalo Zabala: “La robòtica ha de tenir el seu espai curricular”

Compartir

Gonzalo Zabala és un referent indiscutit en l’àmbit de la robòtica a l’Argentina. És docent de primària i llicenciat en ciències de la computació i té una vasta experiència en educació i tecnologia. En aquesta entrevista fa un recorregut per la situació actual de la robòtica educativa a l’Argentina i ens comparteix consells concrets per a docents que tot just comencin a treballar la temàtica i per a aquells que vulguin continuar aprofundint en la seva aplicació a les seves aules.

La robòtica en el currículum escolar  

Gonzalo defineix la robòtica com un recurs didàctic, ja que integra tres disciplines: la mecànica, l’electrònica i la programació. Aquesta integració és un objectiu en si mateix que pot complir-se portant endavant propostes de robòtica. o obstant això, és fonamental comprendre el context educatiu actual i, per aquesta raó, Zabala sosté que és clau la transformació de l’educació a l’Argentina per a poder seguir avançant en la seva aplicació educativa.

Com s’implementa la robòtica a l’aula? 

Zabala fa un recorregut per diferents propostes inicials avançades, tècniques i crítiques. ” Són infinits”, afirma diverses vegades sobre la gran quantitat de projectes possibles. Gonzalo no titubeja quan afirma que l’aplicació de la tecnologia educativa pateix i patirà avanços i passos enrera, però que sempre hi serà present. No sap quan s’actualitzaran les institucions, però reclama que la robòtica tingui el seu espai curricular.

Entrevistat

Gonzalo Zabala

Gonzalo Zabala. Mestre de nivell primari i llicenciat en Ciències de la Computació (Universitat de Buenos Aires). Treballa en l'àrea de Tecnologia i Educació. És coordinador en el Centre de Tecnologia Informàtica de la Universitat Oberta Interamericana, en projectes de robòtica i intel·ligència artificial.
Llegir més
Transformació Digital Entrevista Infografia

Mariana Ferrarelli: “La alfabetizació en dades literalment ens obre els ulls”

Compartir

Entrevista

mSchools
Si bé sabem que llegir, escriure i saber matemàtiques no són els únics coneixements que defineixen a una persona 'alfabetitzada', ens preguntem quins coneixements són necessaris per a aprendre, treballar i viure avui dia en una societat que ja és digital fa dècades.
Mariana Ferrarelli
Aquesta és una gran pregunta, diria que és La Pregunta, així amb majúscula, perquè en principi cada societat en els diferents moments del seu desenvolupament defineix una sèrie de coneixements, valors i competències que conformen els coneixements bàsics per a poder participar activament de la vida econòmica, social i cultural.

En l'actualitat, i especialment a partir de la pandèmia, es va accelerar la digitalització de la vida quotidiana i, per tant, es va modificar la naturalesa d'aquests coneixements i habilitats que necessitem per a exercir-nos amb una certa eficàcia en els intercanvis quotidians.

Personalment, m'interessa parlar d'alfabetismes augmentats per a referir-me a un conjunt de sensibilitats, intuïcions, competències i coneixements que necessitem diàriament per a interactuar, tant en plataformes digitals com en la vida diària analògica. El canvi tecnològic i l'acceleració que produeix la sobreabundància d'informació generen preguntes sobre quant d'aquest canvi ens arrossega irremeiablement, i quant d'això podem qüestionar, resistir i fins i tot interpel·lar des de la cultura local de cada comunitat, des de cada escola i des de cada aula.

Que alguna cosa sigui nova no significa necessàriament que sigui millor del que ja teníem, per això val parar a pensar i posar en context les mutacions que prometen les plataformes. La sola idea de parar a reflexionar és una habilitat que s'exercita i es decideix. Empoderar-nos com a usuaris triant en quins entorns participar i per què, decidir sobre com portar endavant les nostres interaccions, quins continguts llegir o veure més enllà de la regulació algorítmica són exercicis que es desenvolupen en col·lectiu i de manera conscient en la quotidianitat. En tots els casos es tracta d'aprenentatges que es construeixen gradualment i que posen en joc el vell i el nou i les possibles associacions que s'estableixen subjectivament i en un context situat i específic.

Ensenyar i aprendre, treballar o interactuar en els nous escenaris ultra-digitalitzats implica incorporar coneixements tècnics de tipus instrumental, però també auto-regular la nostra subjectivitat per a respondre de manera emocionalment responsable als estímuls permanents i a la sobrecàrrega de missatges. Els alfabetismes augmentats es proposen com una articulació entre competències de tipus variat: socials, cíviques, expressives, lúdiques, en dades, narratives i informacionals. Per exemple, l'alfabetització en dades ve cobrant molta rellevància en els últims anys, i amb la pandèmia això va quedar en evidència.
mSchools
Com definiries l'alfabetització de dades i per què és important incorporar aquesta perspectiva a l'aula? Quines reflexions es desprenen?
Mariana Ferrarelli
Per a pensar què és l'alfabetització en dades a mi particularment m'agrada molt la definició de Carolina Gruffat que assenyala que l'alfabetització en dades implica "accedir, interpretar, avaluar críticament, i utilitzar les dades amb sentit ètic" i que a més inclou un conjunt d'habilitats transversals que excedeixen el merament tècnic i inclouen habilitats socioemocionals i cognitives. És a dir, que la societat datificada requereix subjectes empoderats que enforteixin els seus aprenentatges i s'animin a entendre la realitat en les seves múltiples dimensions, amb la complexitat i les dificultats que això comporta; subjectes no sempre alineats amb les últimes tendències i, en alguns casos, resistint els embats de la infoxicació, l'acceleració i les notícies falses.

A partir d'aquí s'obren moltes possibilitats per a l'aula perquè qualsevol tema que hàgim d'ensenyar es pot posar en diàleg amb algun portal que ofereixi bases de dades per a aprofundir l'abordatge didàctic amb els i les alumnes: qüestions de gènere, turisme, transport, consums culturals, drets humans, etc. En particular en aquest moment estic treballant amb els meus alumnes de nivell secundari en una proposta que explora les seves pròpies pràctiques mediàtiques i cerca generar visualitzacions que permetin comparar la quantitat i qualitat dels consums culturals en diferents xarxes: Instagram, Tik Tok, YouTube, Twitch, etc.
mSchools
En què consisteix aquest projecte d'aula que vas esmentar? Explica'ns més. Van sorgir obstacles a l'hora de treballar aquesta temàtica a l'aula? Quins?
Mariana Ferrarelli
És un projecte que vam posar en marxa al 2015 amb la professora de matemàtiques d'una escola on jo era facilitadora digital. Ella treballava els temes d'estadística i processament de les dades, i jo aportava nocions bàsiques d'Excel i visualització de dades. Els alumnes havien de completar una graella en la qual donaven compte del seu consum diari de mitjans digitals i xarxes socials. El més difícil en aquest cas va ser aconseguir comptabilitzar el temps efectiu d'ús de les diferents apps, alguns telèfons permetien veure el consum exacte en cada xarxa i altres no. Per a alguns dispositius vam descarregar Quality Time, una aplicació que serveix precisament per a registrar l'ús del telèfon minut a minut. La sorpresa va ser fulminant... perquè varis creien (crèiem) que ho usaven molt menys temps del que realment deia el registre. En aquest moment vam començar a treballar amb visualitzacions en Excel i Google Sheets, comparant característiques de cadascuna, diferències, etc. I també vam fer pòsters i exercicis analògics en paper.

Per al projecte que estem realitzant ara, la docent de l'aula soc jo i m'assisteix la professora d'informàtica que a més és llicenciada en sistemes. A Sociologia ja vam treballar mètodes de recerca qualitativa i quantitativa l'any passat; per exemple, amb el mateix grup vam fer enquestes sobre diversos temes (consums d'alcohol, ús de xarxes durant la pandèmia, hores dedicades a preparar exàmens, etc.). Ara el repte és treballar amb bases de dades obertes a partir d'una pregunta de recerca que ens proposem explorar. L'any passat vam treballar amb temàtiques més associades a l'adolescència, portes endins de l’escola. En canvi, enguany la idea és avançar sobre temes més generals i donar-nos suport amb les dades per a conèixer les diverses dimensions d'una mateixa problemàtica: medi ambient, violència de gènere, consums culturals analògics (cinema, teatre, llibres), etc. El principal obstacle que vaig trobar va ser accedir a bases de dades que ens permetessin treballar els temes i les preguntes que es plantejava cada grup d'estudiants. Però això es va resoldre ràpidament perquè en la cerca de recursos, em vaig topar amb experiències molt enriquidores i potents que em van ajudar a imaginar la meva pròpia proposta i adaptar-la al meu context i les meves possibilitats.
mSchools
Quines troballes vas observar en la implementació? Quina recepció vas obtenir per part dels i les estudiants quan es va abordar la temàtica a l'aula?
Mariana Ferrarelli
Respecte del meu rol docent, em va servir molt demanar ajuda: em vaig adonar del valor d'anar a la recerca dels recursos i la gent que et pot ajudar, donar-te consells, acostar-te una lectura o compartir la seva proposta. Jo, que em dedico a formar docents i acompanyar-los en les seves classes i projectes, ara havia de sortir a buscar algú que em donés suport en una nova aventura. I va sortir molt bé, vaig aconseguir connectar-me amb col·legues meravellosos que encara m'ajuden a desenvolupar el projecte.
En relació al procés que van dur a terme els estudiants, vaig incloure una activitat metacognitiva al final per a començar una conversa sobre com els havia resultat aquest nou enfocament que els proposava. I el que trobem va ser un fort sentit d'autenticitat en la proposta, la sensació d'estar investigant temes del món real amb eines del món real. Tot això els acosta al seu futur universitari i laboral: el treball amb bases de dades que es troben en pàgines oficials de diferents organismes, la necessitat de treballar en grup i acordar pautes de treball amb altres i abordar un tema que sorgeix del seu propi interès.

Entrevistada

Mariana Ferrarelli

Mariana Ferrarelli és llicenciada en Ciències de la Comunicació (UBA) i Màster en Metodologia de la Recerca Científica (UNLa). exerceix com a docent de grau i postgrau i és consultora tecno-pedagógica en diferents institucions on dissenya i acompanya projectes digitals.
Llegir més
Transformació educativa Entrevista

Com començar a incorporar tecnologia educativa des de zero?

Compartir

Corina Rogovsky està a càrrec de la coordinació de tecnologia educativa de la xarxa La Salle Argentina en general, i de la seu de Florida (Buenos Aires, Argentina) en particular. L’escola La Salle és present en 82 països i des de fa més de cent anys té seus a l’Argentina. Proposa una metodologia d’aprenentatge que recrea la cultura del pensament i la formació contínua dels seus docents.

En aquesta entrevista, Corina ens explica sobre l’inici del seu treball en la seu de Florida, on va assumir la tasca de començar a organitzar la incorporació de la tecnologia educativa des de zero i ens va explicar quines estratègies va triar i quins recursos va optimitzar. Així mateix, ens comparteix recursos i consells per a incorporar de manera estratègica i significativa tecnologia educativa en escoles.

Entrevistada

Corina Rogovsky

És coordinadora de Tecnologia Educativa a l'Escola La Salle Florida.

Corina Rogovsky te un Màster en Tecnologia Educativa de la Universitat de Buenos Aires. Llicenciada en Ciències de la Comunicació (U.B.A.), Especialista en Educació i Noves Tecnologies (FLACSO). Especialista en Tecnologia Educativa (U.B.A.). Mestra d'hebreu i educadora no formal. Coordina el Departament d'Innovació i Tecnologia Educativa en l'Organització La Salle. És coordinadora de Tecnologia Educativa a l'Escola La Salle Florida.
És assessora d'institucions educatives en temes de Tecnologia Educativa.
En el Pent Flacso, està a càrrec de la Gestió pedagògica del diploma Superior en Educació i Noves Tecnologies i és docent en el mateix projecte. Membre de l'equip de Recerca i autora de cursos i experiències formatives. Docent en programes de Màster a l'UNC i Flacso l'Uruguai.
Coautora del llibre Com ensenyar a aprendre. Educació, Innovació i Tecnologia en temps de crisi.
Educació Emocional Entrevista

Eva Bach: “Sense salut emocional no hi ha salut, benestar ni rendiment”

Compartir

Eva Bach és una de les pioneres en la introducció de l’educació emocional i el creixement personal en els àmbits educatiu i familiar a Catalunya i en algunes altres comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol. 

Mestra, formadora de formadors i escriptora, és especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional, comunicació i relacions interpersonals.

Des de mSchools conversem amb Eva sobre la importància de l’educació socioemocional:

La importància de l'educació socioemocional

mSchools
Eva, d’on venim en educació?
Eva Bach Cobacho
Venim d’una educació que ha prioritzat, i encara prioritza, la raó per sobre de l’emoció; el saber i el coneixement per sobre del sentir i la sensibilitat. Fomentem l’assoliment i les fites o motivacions externes i desatenem les necessitats, els sentiments i el benestar intern. És un error gran i greu perquè els títols penjats a les parets no serveixen de gaire quan l’adversitat ens truca a la porta, quan ens fumem una patacada col·lectiva com amb l’actual pandèmia o quan patim crisis personals o conflictes de relació. Les neurociències han demostrat que tenir un Quocient Intel·lectual (QI) alt, una ment privilegiada o una trajectòria acadèmica brillant no garanteix “l’èxit” a la vida, entenent per èxit una vida viscuda amb sentit, amb equilibri i benestar personal i social. I a l’inrevés, que no tenir uns resultats acadèmics reeixits no determina que haguem de ser infeliços o que no ens n’haguem de sortir a la vida.
mSchools
I on som ara?
Eva Bach Cobacho
Per més que les evidències científiques ens mostrin que tan important és aprendre a pensar i a raonar adequadament com aprendre a sentir intel·ligentment, sovint seguim educant com si no ho sabéssim. Ens manquen coneixements i consciència del que en realitat representen les emocions i de com abordar-les, moltes vegades tampoc es dona la maduresa emocional adulta suficient. La por a l’autoconeixement, sumada a una manca de sensibilitat i/o d’autoresponsabilitat al respecte, ens impedeixen fer l’aposta que cal per l’educació emocional. Quan malgrat tot som capaços de fer-la, sovint ens fallen els coms, no disposem dels procediments i recursos adequats. Ens fa falta informació, sensibilització i formació, no només en un sentit professional i psicopedagògic, també és indispensable un creixement emocional personal.
mSchools
Segons els teus coneixements i la teva experiència, per què és necessari l'educació socioemocional?
Eva Bach Cobacho
Hi ha evidències suficients que l’educació emocional afavoreix el desenvolupament integral, la salut psíquica i física, l’autoconeixement, l’autoestima, l’empatia, la millora de la vida personal i les relacions amb les altres persones, també ajuda a prevenir la violència i les conductes de risc, promou el benestar personal i social, contribueix a la creació de climes o ambients de grup més positius i cohesionats i, molta atenció, millora l’aprenentatge i el rendiment acadèmic. Això passa en totes les etapes vitals i educatives o grups d’edat.
mSchools
Quines condicions es necessiten per assolir-la?
Eva Bach Cobacho
Lògicament, hi ha uns requisits bàsics perquè aquests resultats es produeixin i es mantinguin, com ara la continuïtat en el temps de les iniciatives i programes i la seva avaluació, la formació del professorat i dels agents educatius encarregats de la seva implementació, també la implicació i suport des de tots els àmbits, el familiar i el sociocomunitari especialment, a més del pròpiament escolar. Ha d’involucrar-s’hi tota la comunitat educativa, incidint en equips directius, administracions educatives i sobretot les famílies. També és cabdal la metodologia emprada en l’elaboració dels programes i activitats.
mSchools
Que passa si no involucrem les emocions a l'educació?
Eva Bach Cobacho
L’educació emocional és indispensable perquè sense salut emocional no hi ha salut, benestar ni rendiment. Una persona emocionalment bloquejada està emocionalment anul·lada, com diu el metge cirurgià espanyol Mario Alonso. Hi ha evidències que el màxim rendiment es dona amb un nivell d’activació emocional mitjà. Si no hi ha emocions, no hi ha motivació ni rendiment. Si hi ha excés d’emocions, si la persona està sobrepassada o aclaparada per les emocions, tampoc hi ha rendiment. Els treballs del professor de psicologia Mihály Csíkszentmihályi van mostrar que el millor rendiment s’assoleix en els denominats estats de flux. Són estats en què es fa un esforç però es viu com un moviment sense esforç perquè les emocions estan en harmonia, hi són en la seva mesura justa, acompanyant i reforçant sense destorbar.
mSchools
Quines són les competències socioemocionals bàsiques del professorat per esdevenir un educador emocionalment competent?
Eva Bach Cobacho
La competència socioemocional del professorat, igual que la de les famílies, no pot ser opcional. Esdevé inexcusable per responsabilitat moral i social, ja que la primera clau de la maduresa emocional dels nens i nenes i dels nois i noies és la maduresa emocional de les seves persones adultes de referència.
Tinguem present que fem educació emocional sempre, encara que no la fem formalment o intencionadament. En l’educació hi ha transmissió emocional sempre, ja sigui explícita o implícita, sana o insana. Això és perquè hi ha dos tipus d’educació emocional: la curricular, que es fa en horaris establerts i amb programes formals, i la relacional, que es fa tota hora sense necessitat de programes, per contacte, per osmosi. El millor programa d’educació emocional del món pot fallar per incompetència socioemocional de qui l’aplica.
Les competències socioemocionals bàsiques del professorat graviten al voltant dels tres grans eixos de la competència emocional, només que, en el seu cas, cal fer-ne l’aplicació a l’aula:
- Dimensió intrapersonal: sentir-se bé amb sí mateix/a, amb les pròpies emocions i manera de sentir. Aplicat a l’aula suposa, entre d’altres, saber identificar, expressar, contenir i/o transformar adequadament les seves emocions o estats emocionals, de tal manera que evita projectar-los o transferir-los sobre el grup d’alumnes.
- Dimensió interpersonal: disposar d’unes bones habilitats de relació i comunicació, sentir-se bé amb les altres persones i les altres persones amb nosaltres. Aplicat a l’aula suposa, entre d’altres: practicar una comunicació educativa emocionalment ressonant, empatitzar i tenir cura de l’autoestima de l’alumnat, sintonitzar emocionalment amb el grup, mantenint el propi centre, saber veure i impulsar talents i potencials individuals i grupals, i saber identificar, expressar, contenir i transformar emocions i estats emocionals grupals. Si més no, no agreujar-los o desbaratar-los amb els propis.
- Dimensió eticosocial o ecosocial: deixar una empremta emocional positiva al nostra pas, contribuir a la salut i sostenibilitat emocional global a través de la nostra tasca, acció i presència en el món. Aplicat a l’aula suposa, entre d’altres, que el que som i desprenem com a persones sostingui, reforci i orienti a bon port el que fem com a professionals, així com la capacitat de contagiar emocions agradables en el context educatiu en general i de crear climes educatius positius, motivadors, potenciadors i generatius.
mSchools
Quines són les competències o conceptes fonamentals per a una educació socioemocional?
Eva Bach Cobacho
Aquests eixos inclouen competències com ara les següents: autoconeixement, autoconsciència i autoregulació emocional i conductual, autoestima, empatia, assertivitat, vinculació afectiva, resiliència, automotivació, treball en equip, gestió constructiva de conflictes, mirada apreciativa i possibilista, comunicació afectiva i efectiva, gratitud, pau interior, etc. Aquestes competències són la base del benestar docent i cal atendre quatre grans àmbits per al seu desenvolupament: Afectivitat saludable; Creixement emocional; Pensament complex; i el Optimisme vital i pedagògic.
mSchools
Per acabar Eva, Jaume Funes, en el pròleg del llibre coescrit amb la Montse Jiménez, ‘Madres y padres influencers’ (Ed. Grijalbo, 2019), planteja la pregunta de com hem de seguir educant immersos en noves realitats, que vulguem o no, eduquem adolescents digitals que conviuen alhora en dimensions virtuals i presencials.
Eva Bach Cobacho
Hem de fer un esforç de readaptació constant a un món canviant i complex com el nostre, escoltar més els joves i no només ensenyar-los sinó deixar-nos ensenyar també per ells i elles a vegades.
Focalitzem la innovació i la motivació en el currículum, i hi ha una cosa essencial que continua sense ser mirada i atesa com correspon: la Vida en majúscules, el que passa a dins de les persones i entre les persones, el que se’ns mou en el viure quotidià i en les interaccions amb els altres i el món. Disposar d’intel·ligència emocional i d’habilitats socials són dos dels grans requisits de l’èxit laboral actual i d’un futur cada vegada més robotitzat. Ens hem de plantejar com fer-ho per desenvolupar també nosaltres, no només els nois i noies, aquest tipus de competències globals transversals que ens milloren com a professionals i com a persones. I això passarà segurament per redefinir els entorns d’aprenentatge. Canviar això pot voler dir trencar amb certes rigideses de la cultura escolar encara presents en alguns àmbits. Si no, l’escletxa entre les quatre parets de l’aula i la realitat exterior serà cada vegada més gran.
Pel que fa referència a educar adolescents digitals, que conviuen en dimensions virtuals i presencials alhora, parlem de la necessitat d’educar en valors híbrids, que sorgeixen de transcendir i fusionar dualitats que han estat clarament dissociades, quan no contraposades. És l’era de les simbiosis entre conceptes, ens, actituds i capacitats que ja no poden funcionar soles. Presencial i virtual, neuroeducació, raó i emoció, homo sapiens i homo sentiens, informació-biologia-societat amb tecnologia, escola i empresa, persones i robots, intel·ligència humana i algoritmes, realitat augmentada i realitat física… Diu el filòsof francès Edgar Morin que hem de substituir el pensament que aïlla i separa pel pensament que distingeix i connecta.

Autora

Eva Bach Cobacho

Eva Bach és una de les pioneres en la introducció de l’educació emocional i el creixement personal en els àmbits educatiu i familiar a Catalunya i en algunes altres comunitats Autònomes de l’Estat Espanyol. Mestra, formadora de formadors i escriptora, és especialista en desenvolupament personal, intel·ligència emocional, comunicació i relacions interpersonals.
Llegir més