Podem imaginar les classes com un videojoc?

Julio César Mateus és Doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i professor investigador de la Universitat de Lima, especialitzat en Educació Mediàtica i Cultures Digitals.

En el seu article, que podeu llegir complet aquí, ens convida a reflexionar sobre els videojocs i l’educació amb l’objectiu de recuperar el component lúdic en l’ensenyament de continguts , alhora que ens proposa estratègies per a poder incloure’ls sense la necessitat d’emprar massa recursos. El Dr. Mateus estableix una interessant relació entre l’avanç tècnic i lúdic dels videojocs i les teories de l’aprenentatge.

Un dels aspectes centrals que planteja és la possibilitat d’interactivitat que dona a l’alumne un rol actiu en el seu procés d’aprenentatge a través del videojoc, la qual cosa potencia la seva motivació, transformant el “deure aprendre” pel “voler aprendre.”

D’altra banda, destaca la importància de la gestió de l’error. Se sap que l’error és part de jugar en videojocs, els nens s’esforcen a aprendre ràpidament per a aconseguir noves metes i continuar jugant, la qual cosa implica que incorporen sabers i habilitats progressivament en cada etapa superada, aconseguint així aprenentatges significatius i actius. Això es potencia pel treball col·laboratiu que desenvolupen entre parells per a complir amb les metes.

Existeixen molts aspectes positius de les capacitats que es desenvolupen en els/les nens/es i adolescents, entre elles, destaquen l’atenció, la memòria, la resolució de problemes i el pensament crític.

El desafiament dels docents? Conèixer la cultura digital dels seus alumnes per a poder entendre a què juguen, com ho fan, quins vincles construeixen a partir de la interacció i, des d’aquest moment, desenvolupar una certa creativitat per a vincular-ho amb els temes abordats en el seu currículum. Us animeu?