L’Escola Fiscal Mercedes González, situada a Quito, té un enfocament educatiu basat en l’E-STEM que permet la transversalitat en el desenvolupament de competències en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtica. Actualment, la seva proposta és desenvolupar projectes de sostenibilitat potenciats per la innovació tecnològica, gràcies a les aportacions del pensament computacional i els avanços de la robòtica. El seu director, Diego Caiza Guevara, va ser nominat al premi Global Teacher Prize n 2021 i va ingressar en la llista dels 50 millors docents del món designats per la Fundació Varkey.  Caiza destaca la importància d’identificar els problemes actuals que afecten el planeta per a trobar solucions des de l’àmbit educatiu, enfortint així  l’àrea metodològica i curricular de l’escola.

L’STEM és l’enfocament educatiu que permet el desenvolupament de les competències requerides per a la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques en el segle XXI. En l’actualitat, els joves no són ens passius i prenen accions respecte de les solucions als problemes que els afecten directament (estudis, societat, treball, ambient). Utilitzen els mitjans amb els quals compten i dominen com són les TIC, xarxes socials, la ciutadania digital per a relacionar-se i millorar positivament el món.

A aquestes àrees li sumem l’ètica com un component transversal per a aconseguir una educació integral. Recordem que un estudiant no sols requereix aprenentatges acadèmics, també hem d’enfortir els valors que els permetran en un futur ser professionals virtuosos.

És important treballar en la motivació per a l’atenció de l’estudiant, donar-li un sentit, un valor, al que s’aprèn a l’aula. És recomanable fer servir estratègies metodològiques actives que permetin a l’estudiant ser el centre del seu propi aprenentatge, a més a més d’obtenir un producte o prototip (solució) a problemàtiques reals. Per exemple, a l’escola treballem projectes que aporten a la creació d’espais verds, al reciclatge d’ampolles Peth, amb finalitats ecològics i socials, i a la creació de campanyes de cura de l’aigua i els boscos.

Els projectes elaborats tenen com a eix integrador la tecnologia per a la solució de problemes de l’aula o de la comunitat. Parteixen d’un procés de planificació, organització, desenvolupament i socialització de les activitats en favor de la conservació dels nostres tresors de vida (aigua, aire, terra).

El principal desafiament trobat en integrar el pensament computacional a projectes de sostenibilitat és trencar amb la rutina de les classes monòtones i desconnectades de les necessitats dels nens i nenes. Per a canviar aquesta realitat es requereix vocació acompanyada de motivació i processos de formació i actualització docent constant. El procés de millora contínua es recolza en la validació dels projectes en ser presentats en concursos i fires fora de la institució.

La societat es beneficia en gran manera perquè les competències adquirides pels estudiants els permeten desenvolupar projectes que aporten solucions a problemàtiques reals, com, per exemple, la contaminació ambiental (reforestació de jardins verticals), la cura dels oceans (reduint escombraries plàstiques que contamina els rius, com el Machangara), accions tan bàsiques com rentar-se les dents utilitzant aigua en un got o rentant el cotxe amb una galleda i no amb una mànega. Els nens (“Guardians del Planeta”, com es diu el projecte d’integració del pensament computacional amb sostenibilitat) d’avui seran els ciutadans conscients de demà.