Intel·ligència Artificial Article

Reimaginar les transformacions digitals

Compartir

El disseny participatiu (DP) és una poderosa metodologia que pot ser aplicada per reimaginar el procés de digitalització, posant en primer pla les consideracions ètiques i afavorint la inclusió d’actors múltiples i persones diverses en totes les fases del procés. Des dels seus orígens a la dècada de 1970 en l’àmbit laboral, el DP va buscar democratitzar el poder i la presa de decisions, empoderant treballadors, comunitats i persones i convertint-les en dissenyadors. És a dir, empoderant totes les persones, independentment de la seva formació i experiència, perquè siguin agents creatius capaços d’idear, planificar i prototipar serveis, objectes, espais i eines. A vegades anomenat codisseny, altres vegades cocreació, el DP és una aproximació radical al treball amb comunitats que fomenta el diàleg, la cooperació i les relacions horitzontals. Enmig de les múltiples pressions per implementar sistemes TIC i basats en dades en totes les dimensions de la vida humana i de la societat, el DP ofereix una sèrie d’eines, protocols i tècniques que poden facilitar processos més horitzontals i participatius en els quals trobin veus i perspectives diverses per treballar en la implementació de noves infraestructures tecnològiques, serveis i productes.

L’any passat vaig oferir dos tallers virtuals sobre DP a dos grups d’estudiants internacionals de postgrau de diferents parts del món i amb formacions disciplinàries diverses. Els tallers formaven part de dues clíniques de recerca organitzades pel Berkman Klein Center for Internet & Society (Política d’IA amb la Ciutat d’Hèlsinki) i el Digital Asia Hub (Ciutats, Digitalització i Ètica) i amb el suport de la iniciativa Ethics of Digitalization. Aquesta iniciativa consisteix en una sèrie de programes educatius (principalment sprints de recerca i clíniques) desenvolupats per la Global Network of Internet and Society Research Centers (NoC) amb l’objectiu de promoure el diàleg i l’acció en la intersecció de la ciència, la política, l’economia digital i la societat civil, i de contribuir a dur l’ètica i els principis de governança de la IA a la pràctica. Aquests programes educatius transdisciplinaris adopten valors com transparència, networking, interactivitat, col·laboració, diàleg i participació, i han resultat innovadors i transformadors, ja que reuneixen un grup divers d’estudiants de diferents entorns i els connecten amb acadèmics, emprenedors, responsables de polítiques, dissenyadors i experts de diversos sectors.

Els tallers de DP combinaven teoria i pràctica i proporcionaven als i les participants fonaments metodològics bàsics, exemples de DP en acció i una mostra d’eines i tècniques que es podien aplicar immediatament a través d’exercicis pràctics. Incloïen presentacions curtes, debats i exercicis col·laboratius en grup (per exemple, mapeig d’ecosistemes, mapes persona, ficció especulativa). Alineats amb els objectius de l’aprenentatge experiencial, els tallers permetien als i les estudiants pensar i aplicar la metodologia de DP per resoldre problemes reals de governança i ètica que les ciutats del món enfronten actualment o en un futur pròxim. Per exemple, a la Clínica de Recerca de Polítiques d’IA es va abordar el problema de reimaginar la governança d’un sistema d’IA destinat a donar suport a l’aprenentatge, el benestar i la permanència estudiantil a les escoles de formació professional d’Hèlsinki, i es van reconsiderar estratègies i eines per fer-ho de manera més inclusiva, transparent, fiable i participativa.

A mesura que les ciutats del món es gestionen cada vegada més per digitalització i les dades, és fonamental desenvolupar estratègies per dur l’ètica a la pràctica. És a dir, no solament reconèixer els principis ètics, sinó també començar a aplicar-los en el disseny i la implementació reals dels sistemes basats en dades. La metodologia del DP aporta protocols, eines i tècniques que poden ser útils per a això. El principal avantatge, comparada amb altres metodologies, és que, donats els seus fonaments ètics i polítics, el DP afavoreix una aproximació inclusiva radical en la qual totes les fases del procés de disseny (empatitzar, investigar, connectar, definir, idear, prototipar, provar jocs) es fan no solament per a les persones sinó amb les persones.

Més precisament, el DP és una aproximació que ha d’incloure en el procés tots els actors i possibles usuaris del servei, producte o objecte. Sens dubte, una aproximació tan inclusiva i democràtica comporta limitacions i problemes, sobretot el problema de l’organització de grups diversos i de la necessitat de temps i espai per planificar, trobar-se i debatre. No es tracta de la metodologia més eficient en termes de rapidesa i va en direcció contrària a moltes de les metodologies que utilitzen els emprenedors i responsables de polítiques per dur a terme implementacions ràpides, alterar i desmuntar les coses ràpidament.

Com a preparació prèvia als tallers, vaig compartir la següent llista de referències:

Una mostra d’eines i tècniques de DP

També vaig seleccionar i compartir una mostra d’eines i tècniques de disseny participatiu disponibles a la web. La quantitat d’eines pot resultar aclaparadora, però afortunadament hi ha diversos projectes i llocs on estan organitzades i presentades com a guies didàctiques i tutorials.

Del Auckland Co-Lab https://www.aucklandco-lab.nz/resources

Del Community-led design wiki

Autor

Andres Lombana-Bermudez

Andres Lombana-Bermudez és professor de comunicació en la Pontifícia Universitat Javeriana (Colòmbia) i investigador associat al centre ISUR de la Universitat del Rosari i al Centre Berkman Klein per a la Internet i la Societat de la Universitat d'Harvard. És co-fundador de Sciente-*Lab i co-dirigeix l'equip d'educació de Clubs de Ciència-Colòmbia.
Llegir més
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.