Biaixos cognitius: per què caiem en la desinformació?

A la societat digital actual, els i les alumnes tenen accés a grans quantitats d’informació, a qualsevol hora i a només un clic de distància. No obstant això, no tota la informació a la qual estan exposats és veraç o confiable.

A partir d’aquest diagnòstic, sorgeix el repte i la necessitat de potenciar el pensament crític a l’aula, perquè els joves siguin capaços d’analitzar, reflexionar i filtrar els continguts que consumeixen, reduint així la seva vulnerabilitat a la manipulació externa i potenciant una de les habilitats cognitives més importants per al desenvolupament personal i professional.

Quan parlem de consum i difusió d’informació i desinformació, és important aprofundir en el reconeixement i l’anàlisi dels biaixos, comprendre els seus fonaments perquè els i les estudiants aprenguin a identificar, classificar i analitzar el contingut i, al mateix temps, prendre consciència dels seus propis.

Tant en el consum com en la difusió de desinformació, ocupem un rol central, voluntària o involuntàriament, com a usuaris de xarxes socials i internet,com a ciutadans/as digitals. Amb les plataformes passem de ser consumidors passius a ‘consumidors actius.

Quan llegim, busquem o consumim un contingut, operen en la nostra percepció els biaixos cognitius: una manera de veure el món amb la qual filtrem tota la informació a la qual ens enfrontem i afecta a totes les persones en els diferents àmbits de la vida.

En aquest sentit, a l’hora de treballar sobre la desinformació és important aprofundir en diferents tipus de biaixos cognitius que influeixen en el nostre vincle amb la informació que consumim i difonem.

Els biaixos compleixen un rol principal a l’hora d’entendre la complexitat de la problemàtica de la desinformació, ja que conformen diferents obstacles per a poder accedir a la informació de manera reflexiva i crítica.

La producció de desinformació es val hàbilment d’aquests biaixos, que operen amb major profunditat en societats polaritzades que busquen constantment confirmar les seves creences i valors previs.. 

La informació verídica i les notícies o continguts que desmenteixen campanyes de desinformació tenen un abast molt menor que els continguts falsos, manipulats o tergiversats ja que és menys atractiva perquè no respon als biaixos.

Per tot això, desenvolupar habilitats crítiques de consum i responsabilitat en la difusió, són eixos centrals no sols a l’hora de parlar de desinformació, sinó també per a formar una ciutadania digital més compromesa amb el seu temps històric.

Aquí et deixem alguns enllaços que poden ser-te útils per a treballar aquesta temàtica a l’aula:

En aquesta guia, Martha R. Villabona García, professora espanyola màster en Comunicació i Educació en Xarxa, ens dona unes primeres claus per a començar a pensar com implementar a l’aula aquestes temàtiques i amb quina perspectiva didàctica.

Aquesta experiència docent permet treballar a l’aula a partir d’un exemple real davant informació sensible, perquè els i les estudiants puguin avaluar el vincle entre notícies que poden ser falses o tendencioses, els contextos polítics en el qual es posen en joc, per a potenciar la comprensió de processos de desinformació.

Finalment, per a aprofundir en la necessitat que els i les docents treballin aquestes temàtiques en les seves classes, compartim aquest article de l’Institut per al Futur de l’Educació, a Mèxic, on s’explica el rol central de l’educació.