Alfabetització Mediàtica Article

Educar per al pensament crític a les xarxes

Compartir

Quantes hores passa el jovent amb una pantalla? Què hi fan? Si formulem aquestes dues preguntes a alguna persona amb fills adolescents, segur que ens podrà respondre amb garanties la primera. Dirà que molt de temps i potser ens aporta una xifra concreta d’hores. Però, i la segona? Aquesta ja és més complicada.

Sabem què fan els nostres adolescents amb el mòbil o la tauleta? Quins influencers segueixen? Quins missatges els hi arriben a les seves xarxes socials? L’educació mediàtica o media literacy consisteix a acompanyar-los i educar-los perquè tinguin pensament crític en l’ús de tota mena de mitjans, a més d’un comportament ètic i responsable en aquestes plataformes. I això vol dir no deixar-los sols i donar exemple.

 

Una de les qüestions claus de l’educació mediàtica avui és, sens dubte, l’educació per un pensament crític en el consum i producció d’informació. Des d’una visió adultocèntrica, cometem l’error de pensar que els joves no s’informen perquè no llegeixen premsa escrita o no consumeixen notícies a través dels mitjans anomenats «tradicionals». Però si els interroguem sobre qüestions claus de l’actualitat, la majoria d’adolescents ens saben respondre. Estan informats, però accedeixen a la informació de forma diferent.

.,

.

El Digital News Report de 2021, un estudi de referència, conclou que 6 de cada 10 joves s’informen a les xarxes socials i 4 de cada 10 ho fan a través de amb la televisió. És també la fotografia que ens trobem als nostres tallers sobre desinformació i verificació digital; uns tallers de Learn to Check que, en els darrers quatre anys, han format més de 3.000 persones, la majoria joves. I per què s’informen per xarxes socials? Potser és una evolució natural; però també cal considerar altres factors com ara el model d’informació de les famílies o la desconfiança que tenen els adolescents cap als mitjans de comunicació. El 47% dels joves d’entre 18 i 24 anys creu que hi ha una cobertura periodística injusta de la seva generació, segons el Digital News Report. 

Els joves s’informen a través de les xarxes. I això no és un llast; és una realitat que hem d’acompanyar. Amb les formacions de Learn to Check, procurem formar-los perquè siguin conscients que a les xarxes socials, juntament amb informació contrastada, contextualitzada i de qualitat, també hi ha informació falsa, no valuosa o maliciosa. Hem d’aprendre a gestionar aquest volum d’informació i verificar-la, si és necessari. I hem d’aprendre també a identificar biaixos de gènere, demogràfics, de raça i altres. Perquè la tecnologia no és en absolut neutral. 

Hem d’ensenyar al nostre jovent que informar-se és important, perquè impacta a les seves vides. I  que la desinformació ens perjudica a tots. Els docents, els educadors, les famílies, els periodistes i tots els professionals i persones implicades hem de formar-nos nosaltres i formar-los a ells perquè aprenguin a avaluar les fonts, a filtrar la informació, a identificar evidències, a identificar la propaganda i el discurs d’odi, a llegir i mirar amb atenció i esperit crític i a conèixer les eines i els recursos que els poden ser útils. Avui educar en el pensament crític és més essencial que mai. 

 

Alfabetització mediàtica
Desinformació
Pensament crític
Alfabetització Mediàtica Vídeo

Sonia Livingstone i l’ús de tecnologies digitals

Compartir

En el marc del #EdChange 2021, la professora de Psicologia Social i directora del Departament de Mitjans de comunicació de la London School of Economics and Political Science, Sonia Livingstone, va exposar una sèrie d’idees sobre l’ús de tecnologies digitals en l’educació.

En aquesta part de la xerrada, esmenta el treball de la Xarxa EU Kids en línia i l’informe realitzat al  2020, sobre els usos d’internet per al treball escolar.

Al juliol de 2021, Gran Bretanya va prohibir l’ús de dispositius mòbils a l’aula, decisió que Livingstone contrasta amb la perspectiva de la Comissió Europea per l’Educació, que emfatitza la rellevància de la inclusió de la tecnologia a l’aula i en l’educació.

Pots veure la xerrada completa aquí.

Alfabetització mediàtica
Benestar digital
Desinformació
Pensament crític
Ús saludable de mitjans
Alfabetització Mediàtica Vídeo

Covid-19 i la reformulació de l’aprenentatge i l’ensenyament

Compartir

En el marc del cicle d’entrevistes “Educar amb sentit”, coorganitzat pel Grup de recerca Esbrina de la Universitat de Barcelona i Faro Digital, conversem amb Inés Dussel, docent argentina, doctora en Educació i investigadora titular del Cinvestav (Departament de Recerques Educatives de Mèxic).

D’aquesta xerrada sorgeix una sèrie de conceptes i reflexions per a pensar el sentit de la transformació educativa dels últims anys.

Mira el video aquí
Alfabetització mediàtica
Benestar digital
Desinformació
Pensament crític
Ús saludable de mitjans
Alfabetització Mediàtica Article

Institut Josep Puig i Cadafalch: “Els nostres alumnes no eren conscients dels perills que amaga la desinformació”

Compartir

A l’institut Josep Puig i Cadafalch tenim molt clar  que som una comunitat que educa. L’aprenentatge dels nostres alumnes és molt important per nosaltres però creiem fermament que ha d’anar acompanyat de bons models de comportament, molta autonomia i sentit de la responsabilitat. En aquesta línia, un dels objectius principals del nostre institut és fer l’alumnat més competent en tecnologia digital, que aprenguin a relacionar-se saludablement amb els dispositius i totes les aplicacions que els envolten.

Aquest és un aprenentatge totalment transversal que,  juntament amb els nostres socis internacionals de la plataforma Erasmus+, hem volgut reforçar tot fent un projecte de llarga durada junts. El projecte s’anomena Digital Media Awareness, la llengua vehicular és l’anglès i els alumnes tenen un espai on aprendre i fer recerca sobre temes d’actualitat relacionats amb les TIC. És l’espai on comparteixen amb els seus companys internacionals inquietuds i problemes propis de l’edat i on abordem temes tan importants com la desinformació, la petjada digital, la identitat digital i el discurs de l’odi i ciberbullying.  En aquest context, s’ha desenvolupat el projecte taller de Fake News amb alumnes de 4t d’ESO, que han elaborat i implementat tallers per desenvolupar durant la visita dels seus companys internacionals, així com també han preparat dinàmiques per treballar a les aules amb tots els alumnes més petits del centre.

En iniciar el projecte taller de Fake News es va fer una enquesta a tot l’alumnat del centre i a tots els alumnes internacionals, i es va constatar que tenien poc coneixement del fenomen, no eren prou conscients dels perills que amaga la desinformació, de la falta d’anàlisi i contrast de tota la informació que ens arriba i del que podem fer per detectar a temps els continguts falsos. 

Un cop acabat el projecte, es va passar la mateixa enquesta a tot l’alumnat i es va constatar que els nostres alumnes de quart d’ESO eren molt més conscients del problema i de com havien d’actuar, va ser molt gratificant veure com la feina que havien fet havia incidit en el seu comportament pel que fa a les fonts d’informació i de l’ús que en fan. La resta d’alumnat enquestat va mostrar un canvi substancial respecte al seu coneixement sobre aquest fenomen, la conscienciació i de com es percebien a si mateixos com a agents principals involucrats en la lluita contra la desinformació. 

Som molt conscients que cal seguir treballant i elaborant materials que puguin utilitzar-se a les aules. Per aquest motiu, la finalitat d’ús d’aquests tallers és molt àmplia, i tindran continuïtat al nostre centre: s’utilitzaran per seguir formant les noves generacions que ens arriben a primer d’ESO, així com també es mantindran disponibles com a banc de recursos per tal que altres professors dins la plataforma Erasmus hi puguin accedir i  fer-ne ús a les seves classes. 

El resultat d’aquest projecte ha estat certament exitós i n’estem molt satisfets, hem aconseguit incidir i conscienciar el nostre alumnat, així com també obtenir recursos per formar i educar els nostres alumnes més i millor.

Autora

Lorena Anido

Llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona i amb estudis de postgrau en Tècniques i gestió Empresarial i un Màster en Administració i Gestió de Negocis (Executive MBA) també per la Universitat de Barcelona. Actualment coordinadora de projectes internacionals i professora d'anglès a l'Institut Josep Puig i Cadafalch.
Llegir més
Alfabetització digital
Alfabetització mediàtica
Creativitat
Competències digitals
Col·laboració
Ciutadania digital
Pensament crític
Compartir
Alfabetització Mediàtica Infografia

Biaixos cognitius: per què caiem en la desinformació?

Com potenciar el pensament crític a l’aula.

A la societat digital actual, els i les alumnes tenen accés a grans quantitats d’informació, a qualsevol hora i a només un clic de distància. No obstant això, no tota la informació a la qual estan exposats és veraç o confiable.

A partir d’aquest diagnòstic, sorgeix el repte i la necessitat de potenciar el pensament crític a l’aula, perquè els joves siguin capaços d’analitzar, reflexionar i filtrar els continguts que consumeixen, reduint així la seva vulnerabilitat a la manipulació externa i potenciant una de les habilitats cognitives més importants per al desenvolupament personal i professional.

Quan parlem de consum i difusió d’informació i desinformació, és important aprofundir en el reconeixement i l’anàlisi dels biaixos, comprendre els seus fonaments perquè els i les estudiants aprenguin a identificar, classificar i analitzar el contingut i, al mateix temps, prendre consciència dels seus propis.

Tant en el consum com en la difusió de desinformació, ocupem un rol central, voluntària o involuntàriament, com a usuaris de xarxes socials i internet,com a ciutadans/as digitals. Amb les plataformes passem de ser consumidors passius a ‘consumidors actius.

Quan llegim, busquem o consumim un contingut, operen en la nostra percepció els biaixos cognitius: una manera de veure el món amb la qual filtrem tota la informació a la qual ens enfrontem i afecta a totes les persones en els diferents àmbits de la vida.

En aquest sentit, a l’hora de treballar sobre la desinformació és important aprofundir en diferents tipus de biaixos cognitius que influeixen en el nostre vincle amb la informació que consumim i difonem.

 

Els biaixos compleixen un rol principal a l’hora d’entendre la complexitat de la problemàtica de la desinformació, ja que conformen diferents obstacles per a poder accedir a la informació de manera reflexiva i crítica.

La producció de desinformació es val hàbilment d’aquests biaixos, que operen amb major profunditat en societats polaritzades que busquen constantment confirmar les seves creences i valors previs.. 

La informació verídica i les notícies o continguts que desmenteixen campanyes de desinformació tenen un abast molt menor que els continguts falsos, manipulats o tergiversats ja que és menys atractiva perquè no respon als biaixos.

Per tot això, desenvolupar habilitats crítiques de consum i responsabilitat en la difusió, són eixos centrals no sols a l’hora de parlar de desinformació, sinó també per a formar una ciutadania digital més compromesa amb el seu temps històric.

Aquí et deixem alguns enllaços que poden ser-te útils per a treballar aquesta temàtica a l’aula:

En aquesta guia, Martha R. Villabona García, professora espanyola màster en Comunicació i Educació en Xarxa, ens dona unes primeres claus per a començar a pensar com implementar a l’aula aquestes temàtiques i amb quina perspectiva didàctica.

Aquesta experiència docent permet treballar a l’aula a partir d’un exemple real davant informació sensible, perquè els i les estudiants puguin avaluar el vincle entre notícies que poden ser falses o tendencioses, els contextos polítics en el qual es posen en joc, per a potenciar la comprensió de processos de desinformació.

Finalment, per a aprofundir en la necessitat que els i les docents treballin aquestes temàtiques en les seves classes, compartim aquest article de l’Institut per al Futur de l’Educació, a Mèxic, on s’explica el rol central de l’educació.

Alfabetització mediàtica
Desinformació
Educació digital
Pensament crític